El càlcul de la indemnització per acomiadament improcedent no és tan senzill com multiplicar dues xifres. Hi intervenen variables com la data d’inici del contracte, el salari anual brut amb tots els seus components, l’antiguitat exacta en mesos i els topalls legals establerts per l’Estatut dels Treballadors. Aplicar malament qualsevol d’aquests paràmetres pot suposar errors de milers d’euros en un sentit o en l’altre.
En aquest article de FusterGüell expliquem de manera precisa què és l’acomiadament improcedent, com es calcula la indemnització segons la normativa espanyola vigent i quins aspectes fiscals cal tenir en compte abans d’acceptar o impugnar un acomiadament.
Què és l’acomiadament improcedent i en què es diferencia del procedent
L’acomiadament improcedent és aquell en què l’empresa extingeix el contracte de forma unilateral però sense poder acreditar davant el jutge les causes al·legades, o sense haver seguit el procediment formal exigit per la llei. Està regulat en l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors.
És important entendre que la improcedència no és automàtica. Perquè un acomiadament sigui declarat improcedent, el treballador ha d’impugnar la decisió davant els òrgans judicials en el termini que estableix la llei. Sense aquesta impugnació, l’acomiadament produeix els seus efectes amb independència de si s’ajustava o no a dret.
Tant l’acomiadament disciplinari com l’acomiadament objectiu poden ser qualificats com a improcedents si l’empresa no acredita suficientment les causes o si incompleix els requisits de forma. La diferència amb l’acomiadament procedent és determinant: un acomiadament objectiu procedent comporta una indemnització de 20 dies de salari per any treballat, amb un topall de 12 mensualitats. L’improcedent, en canvi, implica 33 dies per any amb un topall de 24 mensualitats per a contractes posteriors al febrer de 2012, i una fórmula mixta per als anteriors.
El termini per impugnar: 20 dies hàbils improrrogables
Abans d’entrar en el càlcul, convé aclarir la regla de termini més important del procés.
El treballador disposa de 20 dies hàbils des de la data d’efectivitat de l’acomiadament per presentar la papereta de conciliació davant el SMAC (Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació). Aquest termini és improrrogable: si transcorre sense que s’iniciï la reclamació, es perd definitivament el dret a la indemnització per improcedència.
El procés comença amb aquest acte de conciliació previ, en el qual les parts intenten arribar a un acord sense necessitat d’anar a judici. Si no s’assoleix un acord, el procediment continua davant el Jutjat Social. L’empresa també pot reconèixer voluntàriament la improcedència, ja sigui en la pròpia carta d’acomiadament o bé durant l’acte de conciliació.
Com calcular la indemnització per acomiadament improcedent pas a pas
El càlcul requereix tres dades bàsiques: el salari diari brut, l’antiguitat en mesos complets i la data d’inici del contracte respecte al 12 de febrer de 2012. A continuació expliquem cadascun.
Pas 1: calcular el salari diari
El salari diari és el punt de partida. Per obtenir-lo, se sumen tots els salaris bruts dels últims 12 mesos, incloent-hi les pagues extraordinàries prorrateades. El resultat es divideix entre 365.
No s’inclouen en aquest còmput les dietes, els tiquets de menjador, les aportacions a plans de pensions ni altres conceptes sense naturalesa salarial.
Exemple: un treballador amb salari mensual de 1.400 € i dues pagues extraordinàries de 1.000 € cadascuna té un salari anual de (1.400 × 12) + (1.000 × 2) = 18.800 €. El seu salari diari és 18.800 ÷ 365 = 51,51 €.
Pas 2: calcular l’antiguitat en mesos
L’antiguitat es calcula en mesos complets. Els períodes inferiors a un mes s’arrodoneixen al mes complet següent. És a dir, si el treballador porta 8 mesos i 12 dies a l’empresa, l’antiguitat computable és de 9 mesos.
Pas 3: aplicar la fórmula segons la data del contracte
Aquí és on el 12 de febrer de 2012 marca una diferència decisiva, data en què va entrar en vigor el Reial Decret-llei 3/2012 de reforma laboral.
| Tipus de contracte | Dies per any | Topall màxim |
|---|---|---|
| Iniciat a partir del 12/02/2012 | 33 dies per any treballat | 24 mensualitats |
| Iniciat abans del 12/02/2012 (tram fins al 11/02/2012) | 45 dies per any treballat | 42 mensualitats (límit absolut) o 720 dies |
| Iniciat abans del 12/02/2012 (tram des del 12/02/2012) | 33 dies per any treballat | Suma dels dos trams amb límit de 720 dies o 42 mensualitats |
Per als contractes anteriors al 12 de febrer de 2012, el càlcul es divideix en dos trams. El primer computa els anys treballats fins a l’11 de febrer de 2012 aplicant 45 dies per any; el segon, els anys treballats des del 12 de febrer de 2012 en endavant aplicant 33 dies per any. La indemnització total és la suma dels dos, amb un límit màxim de 720 dies de salari o 42 mensualitats.
Cas pràctic: contracte anterior i posterior a 2012
Per il·lustrar com funciona el càlcul a la pràctica, desenvolupem el següent exemple.
Dades del cas:
- Treballador amb contracte des de l’1 de març de 2008
- Acomiadament amb data d’efectes del 28 de febrer de 2025
- Salari mensual: 1.800 € amb dues pagues extraordinàries de 1.200 € cadascuna
Salari anual: (1.800 × 12) + (1.200 × 2) = 24.000 € Salari diari: 24.000 ÷ 365 = 65,75 €
Primer tram — fins a l’11 de febrer de 2012: Des de l’1 de març de 2008 fins a l’11 de febrer de 2012 han transcorregut 47 mesos i 10 dies, que s’arrodoneixen a l’alça a 48 mesos complets. Indemnització tram 1: 65,75 € × 48 mesos × 45 / 12 = 11.835,00 €
Segon tram — des del 12 de febrer de 2012 fins al 28 de febrer de 2025: Han transcorregut 156 mesos complets. Indemnització tram 2: 65,75 € × 156 mesos × 33 / 12 = 28.172,25 €
Indemnització total: 11.835,00 € + 28.172,25 € = 40.007,25 €
Aquest import està dins dels límits legals i, si la improcedència es declara en conciliació o per sentència judicial, estaria exempt de tributació en l’IRPF en no superar el llindar de 180.000 €.
La diferència entre liquidació i indemnització
És habitual que treballadors i empreses confonguin aquests dos conceptes. La liquidació recull tots els imports pendents en el moment de l’extinció del contracte: els dies treballats de l’últim mes, la part proporcional de les pagues extraordinàries no cobrades i les vacances no gaudides. La liquidació és obligatòria en qualsevol tipus d’extinció contractual, amb independència de la causa.
La indemnització per acomiadament improcedent, en canvi, només correspon quan l’acomiadament és qualificat com a tal en conciliació o per resolució judicial. Són conceptes diferents que el treballador pot percebre de forma simultània.
Si teniu dubtes sobre com calcular la indemnització en altres supòsits d’acomiadament, com ara la incapacitat permanent, els criteris de càlcul presenten diferències rellevants que convé analitzar cas per cas.
Readmissió o indemnització: qui tria
Un cop declarat l’acomiadament com a improcedent, l’empresa disposa de cinc dies des de la notificació de la sentència per optar entre dues alternatives: abonar la indemnització legal o readmetre el treballador en les mateixes condicions que tenia abans de l’acomiadament.
L’elecció correspon a l’empresari, no al treballador. Si l’empresari no manifesta la seva decisió dins del termini establert, la llei entén que opta per la readmissió.
En cas de readmissió, l’empresa està obligada a pagar els salaris de tramitació: els salaris corresponents al període transcorregut entre la data de l’acomiadament i la data de la reincorporació efectiva. Si el treballador ha trobat una altra feina durant aquest temps, l’empresa pot descomptar el que ha percebut en aquest nou lloc de treball, sempre que pugui acreditar-ho.
Per entendre millor els drets que assisteixen el treballador en aquestes situacions, pot ser útil revisar també què implica la clàusula de no competència postcontractual i com pot afectar la relació laboral després de l’extinció del contracte.
Tributació en l’IRPF: quan està exempta la indemnització
La indemnització per acomiadament improcedent pot estar exempta de tributació en l’IRPF sota condicions concretes. La Direcció General de Tributs ha establert que, perquè operi l’exempció, la improcedència ha de ser reconeguda en un acte de conciliació davant el SMAC o mitjançant resolució judicial.
Si l’empresa simplement abona la indemnització sense que el treballador hagi impugnat l’acomiadament i sense que hi hagi hagut conciliació formal, Hisenda considera que la quantitat percebuda tributa en la seva totalitat com a rendiment del treball.
Els límits de l’exempció són dos:
- La quantia establerta amb caràcter obligatori en l’Estatut dels Treballadors: 33 dies per any amb topall de 24 mensualitats (o 45 dies/42 mensualitats per a contractes anteriors a 2012).
- Un topall màxim absolut de 180.000 euros, fixat des de l’agost de 2014. Les quantitats que superin aquest import tributen com a rendiment del treball, encara que no superin la indemnització legal de l’Estatut.
Si el treballador ha romàs més de dos anys a l’empresa, l’excés sobre la quantia legal pot beneficiar-se d’una reducció del 30% en l’IRPF.
Assessorament laboral a Granollers i el Vallès Oriental
La casuística de l’acomiadament improcedent és àmplia: cada cas presenta particularitats que poden afectar de manera determinant l’import final de la indemnització o les possibilitats d’èxit en la impugnació. Calcular correctament el salari regulador, identificar defectes formals en la carta d’acomiadament o determinar si procedeix la nul·litat en lloc de la improcedència són qüestions que requereixen anàlisi tècnica.
A FusterGüell, els nostres advocats especialitzats en dret laboral a Granollers i Cardedeu assessoren empreses i treballadors del Vallès Oriental en processos d’extinció contractual, impugnació d’acomiadaments i negociació d’acords laborals.
Si necessiteu assessorament sobre una situació d’acomiadament, contacteu amb els nostres professionals.
Preguntes freqüents sobre la indemnització per acomiadament improcedent
-
Quants dies d’indemnització corresponen per acomiadament improcedent?
Per als contractes iniciats a partir del 12 de febrer de 2012, la indemnització és de 33 dies de salari per any treballat, amb un topall màxim de 24 mensualitats. Per als contractes anteriors a aquesta data, s’aplica una fórmula mixta: 45 dies per any pel període fins a l’11 de febrer de 2012, i 33 dies per any pel període posterior, amb un límit de 720 dies o 42 mensualitats.
-
Què passa si no impugno l’acomiadament en el termini de 20 dies hàbils?
Si transcorren els 20 dies hàbils sense presentar la papereta de conciliació davant el SMAC, es perd definitivament el dret a reclamar la indemnització per improcedència. El termini és improrrogable i el seu venciment consolida els efectes de l’acomiadament.
-
Les pagues extraordinàries s’inclouen en el càlcul del salari diari?
Sí. El salari diari que serveix de base per al càlcul de la indemnització ha d’incloure les pagues extraordinàries prorrateades. El salari anual computable és la suma de tots els conceptes salarials fixos: salari base, complements fixos i pagues extraordinàries. Queden excloses les dietes, el plus de transport i altres conceptes sense naturalesa salarial.
-
La indemnització per acomiadament improcedent està subjecta a l’IRPF?
Depèn de com es produeixi el reconeixement de la improcedència. Si l’empresa simplement abona la indemnització sense que hi hagi conciliació ni resolució judicial, la quantitat tributa com a rendiment del treball. Si la improcedència és reconeguda en conciliació davant el SMAC o mitjançant sentència, la indemnització està exempta d’IRPF fins a l’import legal i amb el límit de 180.000 €.
-
Pot el treballador exigir la readmissió en lloc de la indemnització?
No. La decisió entre readmissió i indemnització correspon a l’empresari, llevat del cas dels representants legals dels treballadors o treballadors amb protecció especial, per als quals la llei estableix regles específiques.
-
Té dret el treballador acomiadat a cobrar la prestació per desocupació?
Sí. La indemnització per acomiadament improcedent i la prestació per desocupació són conceptes independents. El treballador pot percebre la prestació sempre que compleixi els requisits de cotització i es trobi en situació legal de desocupació, amb independència d’haver cobrat la indemnització.
-
Quina diferència hi ha entre la liquidació i la indemnització per acomiadament?
La liquidació recull els imports que se li deuen al treballador fins al moment de l’extinció: dies treballats, pagues proporcionals i vacances no gaudides. És obligatòria en qualsevol extinció contractual. La indemnització per acomiadament improcedent, en canvi, només correspon quan la improcedència es reconeix de manera formal o judicial, i la seva quantia es calcula en funció de l’antiguitat i el salari del treballador.
