Com ja l’hem informat, al BOE del dia 1 d’abril s’ha publicat el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març que adopta una sèrie de mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19.
Ara volem analitzar les mesures que incorpora la norma en relació amb la protecció dels drets dels consumidors i usuaris, especialment sobre els contractes de compravenda o de prestació de serveis, viatges combinats i joc en línia.
La norma va entrar en vigor el 2 d’abril de 2020, excepte per les mesures referents a la restricció de comunicacions comercials de les entitats que realitzen activitats de joc que entraran en vigor al cap de dos dies de la publicació en el BOE.
- Dret de resolució de determinats contractes sense penalització per part dels consumidors i usuaris
1.1 Mesures sobre contractes de compravenda de béns i prestació de serveis
Si per l’estat d’alarma un contracte de compravenda o de prestació de serveis és impossible de complir (per exemple, hem comprat una entrada de cinema o de teatre i no podem gaudir-la), el consumidor o usuari pot resoldre’l en un termini de 14 dies. Ha de prevaler la bona fe i l’equilibri dels interessos entre les parts i l’empresari pot oferir un bo o val substitutori al reemborsament.
Si finalment el consumidor sol·licita la devolució de les quantitats abonades, l’empresari estarà obligat a retornar les sumes abonades, excepte despeses incorregudes degudament desglossades i facilitades al consumidor, en la mateixa forma en què es va realitzar el pagament en un termini màxim de 14 dies, excepte acceptació expressa d’altres condicions més beneficioses o que li interessin més.
Passats 60 dies sense acord entre les parts, s’haurà de procedir al reemborsament per la quantitat per la qual es va subscriure el contracte.
Si estem davant un contracte de tracte successiu, és a dir, un contracte de subministraments o de lliurament de béns o prestacions de serveis (per exemple, al pagament de les quotes del gimnàs, de les acadèmies, d’escoles infantils, de residències d’estudiants, etc.) que s’abona de manera regular i periòdica, s’estableix el següent:
- L’empresa subministradora podrà oferir opcions de recuperació del servei a posteriori.
- Si el consumidor no pot o no accepta aquesta recuperació, podrà sol·licitar la devolució dels imports ja abonats en la part corresponent al període del servei no prestat per aquesta causa.
- El consumidor també podrà acceptar minorar la quantia que resulti de les futures quotes a imputar per la prestació del servei.
L’empresa prestadora de serveis no podrà cobrar noves mensualitats fins que el servei es pugui prestar amb normalitat, sense que això doni lloc a la finalització del contracte, tret que consumidor i empresa així ho vulguin.
- Mesures sobre viatges combinats
En el cas de contractes de viatges combinats (per exemple, vol + hotel per a les vacances de Setmana Santa), el consumidor o usuari podrà optar per sol·licitar el reemborsament (sempre que els proveïdors de l’empresa organitzadora o, si escau, detallista, els haguessin reemborsat l’import dels serveis no prestats) o fer ús del bo que li lliurarà l’organitzador o, en el seu cas, el detallista. Aquest bo el podrà utilitzar en el termini d’un any des de la conclusió de l’estat d’alarma. En cas que no s’utilitzi durant aquest període, el consumidor podrà exercir el dret de reemborsament.
En qualsevol cas, l’eventual oferiment d’un bo substitutori temporal haurà de comptar amb el suficient suport financer que garanteixi la seva execució.
No obstant l’anterior, l’organitzador, o si escau el detallista, hauran de procedir a efectuar el reemborsament als consumidors i usuaris en el cas que sol·licitessin la resolució del contracte, de conformitat amb el que es preveu en l’apartat 2 de l’article 160 de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, sempre que els proveïdors de serveis inclosos en el contracte de viatge combinat haguessin procedit a la devolució total de l’import corresponent als seus serveis. Si només alguns dels proveïdors de serveis del viatge combinat efectuessin la devolució a l’organitzador o, en el seu cas, al detallista, o la quantia retornada per cadascun d’ells fos parcial, el consumidor o usuari tindrà dret al reemborsament parcial corresponent a les devolucions efectuades, i es descomptaria de l’import del bo lliurat per la resolució del contracte.
L’organitzador o, si escau, el detallista, procediran a efectuar els reemborsaments citats anteriorment en un termini no superior a 60 dies des de la data de la resolució del contracte o des d’aquella en què els proveïdors de serveis haguessin procedit a la seva devolució.
- Mesures sobre l’ordenació del joc en línia
Donades les implicacions de la declaració de l’estat d’alarma en termes de mobilitat i oferta d’oci disponible per als ciutadans, per evitar la intensificació del consum de jocs d’atzar en línia (en particular, els jocs de casino, bingo i pòquer), que pot derivar en conductes de consum compulsiu o fins i tot patològic (especialment per protegir als menors d’edat, adults joves o persones amb trastorns de joc en un moment de més exposició), es limiten les comunicacions comercials que realitzen els operadors de joc d’àmbit estatal, incloses les entitats designades per a la comercialització dels jocs de loteria. Únicament es podran posar anuncis en les televisions sobre jocs en línia en la franja horària compresa entre la 1 i les 5 de la matinada.
Aquestes mesures sobre el joc entren en vigor al cap de dos dies de la publicació de la norma en el BOE.
En concret, la norma estableix que durant el temps de vigència de la declaració de l’estat d’alarma les entitats que desenvolupin una activitat de joc inclosa en l’àmbit d’aplicació de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, no podran realitzar les següents actuacions:
- a) Activitats de promoció dirigides a la captació de nous clients o de fidelització de clients existents que recullin quanties econòmiques, bons, bonificacions, descomptes, regals d’apostes o partides, multiplicadors de quotes o premis o qualsevol altre mecanisme similar.
- b) Emissió de comunicacions comercials en els serveis de comunicació audiovisual referits en l’article 2.2 de la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, inclosos els serveis a petició quan siguin distingibles i separables, excepte en la franja horària compresa entre la 1 i les 5 de la matinada.
- c) Emissió de comunicacions comercials que es comercialitzin, venguin o organitzin per prestadors de serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataformes definides com a tals en la Directiva (UE) 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de novembre de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2010/13/UE sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres relatives a la prestació de serveis de comunicació audiovisual, excepte en la franja horària compresa entre la 1 i les 5 de la matinada.
- d) Emissió de comunicacions comercials en serveis de la societat de la informació (incloses comunicacions individualitzades en correus electrònics o mitjans equivalents i xarxes socials).
Responsable del Departamento Fiscal en FusterGüell. Asesor fiscal especializado en planificación tributaria y reestructuraciones societarias, con más de 10 años de experiencia diseñando estrategias fiscales a medida y procesos de traspaso generacional en empresas familiares.
