Tràmits per fer una ampliació de capital per compensació de crèdits

L’ampliació de capital per compensació de crèdits és una de les vies més habituals per sanejar el balanç d’una empresa que deu diners a un dels seus socis, o que travessa dificultats de liquiditat, sense necessitat que hi entrin diners nous al compte. El deute es converteix directament en capital social.

Encara que la idea és senzilla, l’execució no sempre ho és. Els errors més freqüents no són en el concepte, sinó en els detalls: no comprovar si el crèdit compleix els requisits que exigeix la llei, ometre un informe que la normativa considera obligatori, o dissenyar l’operació de manera que perjudiqui un soci minoritari. Qualsevol d’aquestes fallades pot acabar amb l’acord impugnat davant els tribunals.

En aquest article de FusterGüell t’expliquem què has de saber abans de convertir un deute en capital: quins requisits són diferents si la teva empresa és una societat limitada o una societat anònima, quin paper té l’auditor, com tributa l’operació i quins riscos convé tenir en compte si hi ha socis minoritaris de per mig.

Què és una ampliació de capital per compensació de crèdits

En aquesta operació, un deute que la teva empresa té amb un creditor (normalment un soci) es converteix en participacions o accions noves. El creditor deixa de tenir un dret de cobrament pendent i passa a ser titular de capital social. A canvi, la teva empresa redueix el seu deute i reforça el seu patrimoni.

És una opció especialment útil quan l’empresa deu diners als seus propis socis, o quan vol reequilibrar el seu balanç sense demanar finançament extern. El deute desapareix en el mateix moment en què es creen les noves participacions, sense que hi hagi un pagament real de per mig.

Jurídicament, aportar un crèdit per compensar-lo es tracta igual que aportar qualsevol altre bé que no sigui diners en efectiu. Això té conseqüències en com cal documentar l’operació i en els drets de la resta de socis, com veurem més endavant.

Els requisits canvien segons el tipus de societat

Aquí hi ha el punt que més convé tenir clar, perquè la llei no exigeix el mateix a una societat limitada que a una societat anònima, i confondre-ho pot invalidar tota l’operació.

Si la teva empresa és una societat limitada (el cas més habitual entre pimes) el crèdit que vulguis compensar ha d’estar totalment pagat i reclamable ja, sense terminis pendents. No existeix la possibilitat de compensar una part del deute que encara no ha vençut.

Si la teva empresa és una societat anònima, la llei és una mica més flexible: n’hi ha prou que almenys el 25 % del deute ja estigui vençut i sigui reclamable, i la resta pot tenir un venciment de fins a cinc anys més.

En tots dos casos, l’aportació es documenta com si fos un bé no dinerari, i a l’escriptura ha de quedar clar quines participacions o accions corresponen a cada crèdit que es compensa.

L’informe de l’auditor: només obligatori a la societat anònima

Abans de convocar la reunió de socis que aprovi l’operació, els administradors han de preparar un informe explicant quin deute es compensarà, a qui correspon i per quina quantitat. Aquest informe és obligatori tant si la teva empresa és una SL com si és una SA.

El que canvia és el pas següent. Si la teva empresa és una societat anònima, a més de l’informe dels administradors, la llei exigeix que un auditor de comptes certifiqui que aquestes dades són correctes. Si la societat no té auditor, cal demanar que el Registre Mercantil en designi un per a aquesta certificació puntual.

Si la teva empresa és una societat limitada, aquesta certificació de l’auditor no és obligatòria per llei. Tot i així, moltes SL decideixen encarregar-la igualment, perquè reforça la seguretat de l’acord davant possibles reclamacions futures, sobretot quan hi ha socis minoritaris que no participen directament en l’operació.

Tràmits pas a pas

1. Informe dels administradors explicant l’operació i el seu import (obligatori a SL i SA).
2. Certificació de l’auditor sobre l’exactitud dels crèdits — només si la teva empresa és una societat anònima.
3. Convocatòria de la Junta, posant aquesta documentació a disposició dels socis amb antelació.
4. Aprovació de l’acord, deixant clar quines participacions o accions corresponen a cada aportació.
5. Signatura davant notari de l’escriptura pública.
6. Inscripció al Registre Mercantil, moment en què l’acord queda formalitzat davant tercers.

Qualsevol error en la documentació d’aquests passos pot fer que el Registre Mercantil rebutgi la inscripció, així que convé revisar-los amb calma abans de convocar la Junta.

Com tributa l’operació

En l’Impost sobre Societats, aquesta operació té una regla favorable per a la teva empresa: es valora fiscalment per l’import acordat a la Junta, amb independència de com es reflecteixi comptablement. Això evita que la teva empresa hagi de declarar com a ingrés fiscal una diferència comptable que, a la pràctica, no suposa cap benefici real per a ella.

El creditor (qui rep les noves participacions) sí que pot haver de declarar una diferència fiscal, segons el valor del seu crèdit. Per això, abans d’executar l’operació convé que el nostre equip d’assessoria fiscal revisi l’impacte exacte segons la situació de cada part implicada.

Vigila no perjudicar els socis minoritaris

Hi ha un risc que moltes empreses no valoren: com que aquesta operació no dona a la resta de socis el dret preferent de subscriure les noves participacions, es pot fer servir per reduir el pes d’un soci minoritari dins de l’empresa, encara que es presenti com un simple sanejament financer.

Els tribunals han començat a posar-hi límits. En termes generals, el criteri que s’està consolidant és que l’operació ha de respondre a una necessitat real de l’empresa (per exemple, evitar una situació d’insolvència) i no a una forma indirecta de diluir un soci que no pot o no vol aportar més diners. Si no existeix aquesta necessitat real i hi ha alternatives raonables disponibles, un soci minoritari perjudicat pot impugnar l’acord.

Aquest tipus de situacions sol aparèixer precisament quan l’empresa ja està en un procés més ampli de sanejament financer. Si és el teu cas, et pot interessar també conèixer els mecanismes d’alerta primerenca previstos a la reforma concursal, pensats justament per a empreses amb problemes de deute abans que la situació s’agreugi.

Un exemple senzill

Imagina’t una societat limitada que deu 100.000 € a un dels seus socis, per un préstec que ja ha vençut i que el soci pot reclamar en qualsevol moment. Com que és una SL, tot aquest deute compleix el requisit legal d’estar totalment pagat i ser reclamable, així que es pot compensar íntegrament.

La Junta aprova ampliar el capital social en aquests mateixos 100.000 €. El soci deixa de tenir un préstec pendent de cobrament i passa a tenir més participacions a l’empresa. A la comptabilitat, desapareix el deute del passiu i augmenta el capital social pel mateix import, sense que es mogui ni un euro al banc.

Ampliacions de capital amb el suport de FusterGüell

Planificar bé aquesta operació significa saber des del principi si la teva empresa és una SL o una SA, perquè d’això depèn quins informes són obligatoris i quins terminis apliquen. No és una cosa que es pugui resoldre un cop ja convocada la Junta.

A FusterGüell, el nostre equip d’advocats d’empresa acompanya societats del Vallès Oriental en aquest tipus d’operacions, tenint cura tant de la part societària com dels seus efectes fiscals, i protegint l’empresa davant possibles reclamacions de socis minoritaris.

Si la teva empresa està valorant una ampliació de capital per compensació de crèdits, contacta amb els nostres professionals.