Responsabilitat patrimonial de l’Administració: quan i com reclamar

La responsabilitat patrimonial de l’administració és una figura legal que garanteix que els ciutadans siguin compensats pels danys que pateixin com a conseqüència de l’actuació dels poders públics.

Aquest dret està recolzat per la Constitució Espanyola i regulat a la normativa administrativa vigent.

Sovint, aquesta reclamació s’associa a supòsits de mal funcionament dels serveis públics, ja sigui per acció directa o per inactivitat.

En aquest article de FusterGüell expliquem com funciona aquest mecanisme, quan es pot activar i quins passos cal seguir per reclamar una indemnització a l’Administració pública.

Què és la responsabilitat patrimonial de l’Administració?

La responsabilitat patrimonial de l’Estat permet a qualsevol ciutadà exigir una reparació econòmica quan els seus béns o drets es veuen lesionats per una actuació administrativa.

És un sistema objectiu i directe: no cal que hi hagi culpa o dol per part de l’Administració perquè hi hagi obligació d’indemnitzar. Només cal que el dany sigui real, avaluable i no hi hagi obligació legal de suportar-lo.

Aquest sistema està regulat principalment en els articles 32 a 35 de la Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic, i en els articles 91 i 92 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú.

Requisits perquè hi hagi responsabilitat patrimonial

No tot perjudici provocat per l’Administració és indemnitzable. Per poder reclamar una indemnització per mal funcionament de l’Administració, cal complir certs requisits legals.

1. Existència d’un dany efectiu, avaluable i individualitzat. No n’hi ha prou amb una molèstia general o potencial; s’ha de tractar d’un perjudici real que afecti directament una persona o un grup de persones concret.
2. Relació de causalitat. Cal demostrar que el dany sofert és conseqüència directa del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
3. Que l’afectat no tingui el deure jurídic de suportar el dany. És a dir, el perjudici ha de ser antijurídic.

Tipus de danys reclamables a l’Administració

La legislació preveu diverses classes de danys que poden donar lloc a una reclamació per responsabilitat patrimonial a Espanya.

• Danys materials: pèrdues econòmiques, deteriorament de béns, interrupció d’una activitat lucrativa, etc.
• Lucre cessant: ingressos que raonablement s’haurien obtingut de no haver-se produït el mal.
• Danys morals: patiment o pèrdua de qualitat de vida, sempre que puguin ser acreditats i avaluats.

Funcionament normal i anormal dels serveis públics

La responsabilitat de l’Administració pels seus serveis públics no es limita als supòsits d’errors o negligències. També es pot activar encara que el servei hagi funcionat correctament.

• Funcionament normal: quan el dany es produeix tot i que el servei hagi actuat conforme a la llei. Si el ciutadà no té obligació legal de suportar-ho, pot ser indemnitzable.
• Funcionament anormal: inclou errors, omissions, demores injustificades o gestions inadequades. En aquests casos, l’Administració sol estar obligada a reparar els danys causats.

L’antijuridicitat del dany

Un dels elements més importants en la responsabilitat patrimonial de l’Estat és que el dany sigui “antijurídic”.

Dany antijurídic és aquell que una persona no té el deure legal de suportar. Encara que l’actuació de l’Administració sigui legal, si causa un perjudici injustificat, aquest ha de ser compensat.

No es consideren antijurídics els danys que afecten tots els ciutadans igual o els que tenen justificació legal, com la força major.

Responsabilitat per inactivitat administrativa

La inactivitat també pot donar lloc a responsabilitat.. Si l’Administració no actua quan té obligació de fer-ho, i això causa un perjudici, també es pot exigir una compensació.

Perquè sigui procedent aquesta reclamació han de concórrer aquests tres requisits:

• Existència d’una obligació legal d’actuar.
• Que aquesta obligació es derivi duna norma concreta.
• Que l’omissió hagi causat un perjudici efectiu i avaluable.

Casos d’exoneració: força major i dany inevitable

No tota actuació administrativa que causi mal comporta indemnització. Hi ha excepcions legals que exclouen la responsabilitat.

• Força major: situacions imprevisibles i alienes al control de l’Administració, com a catàstrofes naturals. En aquests casos no hi ha cap obligació d’indemnitzar.
• Dany inevitable : encara que fos previsible, si no es va poder evitar amb els mitjans disponibles segons l’estat de la ciència o la tècnica, no s’exigeix compensació.

Qui pot reclamar i contra qui s’adreça l’acció

Qualsevol particular que es consideri lesionat pot iniciar una reclamació per responsabilitat patrimonial a Espanya.. Això inclou tant persones físiques com jurídiques.

L’acció s’ha de dirigir contra l’Administració responsable del servei que ha causat el mal. Si diverses administracions han intervingut, hi pot haver responsabilitat solidària o compartida.

En cas de concurrència, totes les parts implicades haurien de ser cridades al procediment per evitar decisions contradictòries.

Com es reclama una indemnització a l’Administració

La reclamació s’ha d’iniciar mitjançant un expedient administratiu, seguint els passos establerts per la Llei 39/2015. Es pot presentar d’ofici o per iniciativa de l’afectat.

L’afectat ha de:

• Exposar els fets i quantificar el mal.
  
• Aportar proves que acreditin el perjudici i la relació amb l’actuació administrativa.
• Formular la reclamació dins el termini legal.

Termini per presentar la reclamació

El termini general per reclamar una indemnització per danys causats per l’Administració pública és d’un any des que es produeix el fet o des que es manifesta l’efecte lesiu.

Transcorregut aquest termini, llevat de causa justificable, es perd el dret a reclamar. Si s’inicia el procediment, l’Administració té sis mesos per resoldre.

Si no es dicta resolució en aquest temps, es considera desestimada la sol·licitud (silenci negatiu), i la via judicial queda oberta.

Com es calcula la indemnització

La quantia de la indemnització ha de correspondre al dany efectivament patit, sense que suposi enriquiment per a l’afectat. S’hi aplica el principi de reparació integral.

El càlcul es pot fer segons criteris fiscals, de mercat o mitjançant valoracions específiques, com en casos de lesions corporals (barems dassegurances o Seguretat Social).

La indemnització pot ser en diners o en espècie. Fins i tot es pot pagar en terminis si s’acorda amb l’interessat.

Tributació de la indemnització rebuda

En general, les indemnitzacions per responsabilitat patrimonial estan exemptes de tributar a l’IRPF si procedeixen de danys personals derivats del funcionament dels serveis públics.

Això no obstant, és recomanable confirmar cada cas concret. Les indemnitzacions per danys materials o patrimonials poden estar subjectes a tributació si no compleixen certs requisits legals.

La responsabilitat patrimonial, millor gestionar-la amb el nostre assessorament

Actuar davant d’un perjudici causat per l’Administració no ha de ser un procés complex.

Si la teva empresa o tu com a particular heu patit un mal i voleu reclamar una indemnització, comptar amb una assessoria especialitzada és necessari per plantejar el cas amb garanties des del principi.

A FusterGüell acompanyem els nostres clients a través de la nostra assessoria legal per a empreses durant tot el procés de reclamació per responsabilitat patrimonial, analitzant la viabilitat del cas, preparant la documentació necessària i defensant els seus drets davant de l’Administració.

Contacta’ns ara.