Encara que la seva empresa efectuï compres o vendes en moneda estrangera, haurà de comptabilitzar-les en euros. La posterior valoració de les partides monetàries en moneda estrangera que haurem de fer en la data de tancament de l’exercici, pot ocasionar la generació de diferències de canvi, bé siguin positives o negatives. Veiem doncs, les operacions amb moneda estrangera;
Tipus de canvi
Encara que la seva empresa efectuï compres o vendes en moneda estrangera, haurà de comptabilitzar-les en euros. Per a efectuar la conversió a euros, utilitzi els tipus de canvi que publica el Banc Central Europeu. I per a comptabilitzar aquestes operacions, disposa de dues opcions:
- Aplicar el tipus de canvi vigent el dia en què s’hagi produït l’operació.
- Si durant un període de temps (un mes com a màxim) ha efectuat diverses operacions amb la mateixa moneda, pot aplicar a totes elles el tipus de canvi mitjà d’aquest període. D’aquesta manera simplificarà la seva comptabilització.
Pla General Comptable
En comptabilitat, tenint en compte que els estats financers es formulen en una única moneda, sorgeixen dos processos de conversió de saldos en moneda estrangera:
- Transaccions en moneda estrangera;
- Conversió dels estats financers d’una empresa o d’un component de la mateixa (sucursal o entitat consolidada) a una moneda de presentació diferent de la de l’entorn econòmic en el qual opera l’empresa o el component d’aquesta.
La normativa comptable espanyola relativa a la moneda estrangera que afecta la consulta plantejada és bàsicament el PGC NRV 11a i, per a les PIMES, el PGC PIMES NRV 13a; ja que no es desprèn de la mateixa que ens trobem en el cas de la necessitat de formular Comptes Anuals Consolidats.
Dins de les operacions en moneda estrangera que regula el PGC és possible distingir entre:
a) Transaccions en moneda estrangera.
b) Conversió dels comptes anuals a la moneda de presentació.
Per tant, els criteris comptables del PGC es fonamenten en el principi que la situació financera i els resultats d’una empresa es valoren sobre la base de la moneda funcional entesa com a moneda econòmica de l’empresa, és a dir, la moneda de l’entorn econòmic en què opera l’empresa i en la qual genera i empra l’efectiu. És per això que quan una societat té una moneda funcional diferent a l’euro, l’operativa a seguir que assumeix el PGC per a obtenir les anotacions del Llibre Diari i els comptes anuals en euros, però valorant les operacions en termes de la moneda funcional, implica seguir els dos passos següents:
- Registrar les operacions en moneda funcional (en el nostre cas no hi ha dubte que és l’euro) i elaborar els estats financers en moneda funcional (registre auxiliar base).
- A partir del registre auxiliar base en moneda funcional (l’euro), s’ha d’elaborar el Llibre Diari, convertint cada transacció al tipus de canvi existent en el dia en què té lloc, ajustant els saldos de tal forma que s’obtinguin els comptes anuals que resulten de convertir a euros els estats financers en moneda funcional, segons els criteris de conversió de comptes anuals a la moneda de presentació.
Això implica que tant les anotacions comptables en el Llibre Diari com la formulació dels comptes anuals han de ser realitzades en euros.
Aquest marc teòric ve avalat així mateix per la consideració que el PGC fa de dos tipus de partides que ens podem trobar en la pràctica comptable, segons la seva naturalesa:
- Partides monetàries. Són l’efectiu, així com els actius i passius que es vagin a rebre o pagar amb una quantitat determinada o determinable d’unitats monetàries. És el cas, entre altres, de préstecs i partides a cobrar, dèbits i partides a pagar i inversions en valors representatius de deute que compleixin els requisits anteriors.
- Partides no monetàries. Són els actius i passius que no es considerin partides monetàries, és a dir, que es vagin a rebre o pagar amb una quantitat no determinada ni determinable d’unitats monetàries. S’inclouen, entre altres, els immobilitzats materials, les inversions immobiliàries, el fons de comerç i altres immobilitzats intangibles, les existències, les inversions en el patrimoni d’altres empreses que compleixin els requisits anteriors, els acomptes a compte de compres o vendes, així com els passius a liquidar mitjançant el lliurament d’un actiu no monetari.
Diferències de canvi
El següent pas és com valorar una partida quan es reconeix comptablement (valoració inicial) i quan es produeix el tancament de l’exercici (valoració posterior). Per a això, disposem dels següents comptes relatius a l’operativa amb moneda estrangera:
- (668) Diferències negatives de canvi. Pèrdues produïdes per modificacions del tipus de canvi en partides monetàries denominades en moneda diferent de la funcional. Per a PIMES, es carregarà: En cada tancament per la pèrdua de valoració de les partides monetàries vives a aquesta data, amb abonament als comptes representatius de les mateixes denominades en moneda diferent de la funcional. Quan vencin o es cancel·lin anticipadament les partides monetàries, mitjançant lliurament de l’efectiu en moneda diferent de la funcional, amb abonament, generalment, a comptes del subgrup 57.
- (768) Diferències positives de canvi. Beneficis produïts per modificacions del tipus de canvi en partides monetàries denominades en moneda diferent de la funcional. Per a PIMES, s’abonarà: En cada tancament, pel guany de valoració de les partides monetàries vives a aquesta data, amb càrrec als comptes representatius de les mateixes denominades en moneda diferent de la funcional. Quan vencin o es cancel·lin anticipadament les partides monetàries, mitjançant lliurament de l’efectiu en moneda diferent de la funcional, amb càrrec, generalment, a comptes del subgrup 57.
Atenció. Si entre la data de l’operació i la data de cobrament o pagament es tanca l’exercici (per exemple, l’operació es realitza al desembre però es cobra al gener), en la data de tancament també haurà de comptabilitzar les diferències de canvi. En concret, haurà de comptabilitzar com a ingrés o despesa la diferència entre el tipus de canvi existent en la data de l’operació i l’existent en la data de tancament de l’exercici. Quan prepari el seu Impost de societats, verifiqui que ha comptabilitzat aquestes diferències, especialment si suposen un ingrés per a la seva empresa.
En resum. Registrarem les operacions en moneda estrangera de la forma que estableix el PGC, és a dir convertirem a euros cada operació. La posterior valoració de les partides monetàries en moneda estrangera que haurem de fer en la data de tancament de l’exercici, pot ocasionar la generació de diferències de canvi, bé siguin positives o negatives, que es reconeixeran en el compte de Pèrdues i Guanys de l’exercici en què es produeixin.
Si necessita qualsevol gestió addicional del departament fiscal de Barcelona no dubti en contactar amb els nostres professionals a través del formulari de contacte o del telèfon [+34 93 860 02 69] per tal d’obtenir assessorament professional en operacions amb moneda estrangera.