En la situació econòmica actual produïda per la pandèmia de la COVID-19, són molts els ajuts i subvencions que satisfan les Administracions.
Com a norma general, tret que la Llei expressament ho indiqui, totes les subvencions o ajuts rebuts per persones que no realitzen activitats econòmiques, tenen la consideració de guanys patrimonials, per la qual cosa estan subjectes i no exemptes en l’IRPF.
Les que reben les persones que realitzen activitats econòmiques, poden tenir la consideració de rendiment de l’activitat o de guany patrimonial, segons el destí de la subvenció o ajut.
En rebre una subvenció és molt important saber quines són les seves implicacions fiscals, ja que aquests ingressos també tributen en l’IRPF, encara que com i quant depèn de la mena de subvenció. Els diferents tipus de subvencions es declaren en l’IRPF en funció de com es qualifiqui l’ingrés, que pot ser:
- Guany o pèrdua patrimonial
- Rendiments del treball
- Rendiment d’activitats econòmiques
Entre les subvencions o ajuts més freqüents, destaquen les destinades a l’adquisició d’habitatges, les del Programa d’incentius al vehicle eficient (Pla PIVE), els ajuts per compensar despeses escolars, per realitzar determinades millores als habitatges (eficiència energètica, accessibilitat, etc.) i per compensar determinades despeses relacionades amb la protecció de la salut.
Cadascuna d’aquestes subvencions o ajuts pot tenir un tractament diferent en l’IRPF, per la qual cosa per comprovar si s’han de declarar o no, convé, en primer lloc, consultar l’acord de concessió de l’ajut, que, si està exempt, recollirà aquesta circumstància.
En aquest sentit, hi ha ajuts i subvencions que estan exemptes i que no tributen ni com a guanys patrimonials ni com a rendiments del treball. Per exemple:
- Les prestacions de la Seguretat Social per incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
- Prestacions per desocupació percebudes en la modalitat de pagament únic.
- Les prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat, així com les prestacions públiques per maternitat o paternitat.
Subvencions que tributen com a guany patrimonial
En general, les subvencions públiques a particulars (estatals, autonòmiques, d’ajuntaments, etc.) es consideren guanys patrimonials i tributen en la base general de l’IRPF. Aquest és el cas, per exemple, de:
- Els ajuts per a l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge habitual o el condicionament de cases rurals.
- Els ajuts directes per sufragar els costos del lloguer de l’habitatge.
- Les subvencions destinades a l’adquisició de determinats actius, com el Pla Renove per la compra de vehicles.
- Les del Programa d’incentius al vehicle eficient (Pla PIVE)
- Ajuts públics per al pagament de l’IBI
- Ajuts per a la instal·lació de rampes i ascensors
- Ajuts per compensar despeses escolars
- Ajuts per compensar determinades despeses relacionades amb la protecció de la salut
Les que reben les persones que realitzen activitats econòmiques, poden tenir la consideració de rendiment de l’activitat o de guany patrimonial, segons el destí de la subvenció o ajut. Si estan relacionades amb una activitat econòmica hi hauran de tributar, però en cas contrari formaran part dels guanys i pèrdues patrimonials.
Subvencions considerades com a rendiments del treball
No obstant l’anterior, la llei qualifica determinats ajuts com a rendiments del treball. És el cas de les següents ajudes i subvencions:
- Prestacions de la Seguretat Social per desocupació o per incapacitat, jubilació, accident, malaltia, viduïtat o similars.
- Les beques que no estiguin exemptes, així com els ajuts concedits per promoure l’ocupació (el Pla PREPARA o les beques de transport per a cursos de formació d’aturats).
- Ajuts públics per a l’adquisició de material escolar, inclosos llibres de text i material didàctic i informàtic complementari.
- Ajuts públics per a menjador escolar
- Ajuts per a transport escolar.
- Xecs guarderia que ofereixen diverses comunitats
- Ajuts d’integració i emergència social, destinats a sufragar despeses d’aliments, llum i aigua.
El fet que un ajut es consideri rendiment del treball és més avantatjós:
- Els rendiments del treball gaudeixen d’una reducció de 2.000 euros en concepte de «Altres despeses», i d’una reducció addicional de fins a 5.565 euros si els rendiments nets (després de despeses) són inferiors a 16.825 euros. Aquestes reduccions no són aplicables sobre els guanys patrimonials.
- El volum de rendes a obtenir -i que determina l’obligació de declarar- és més elevat si es qualifiquen de «rendiments» que si es qualifiquen de «guanys patrimonials».
Subvencions com a rendiments d’activitats econòmiques
L’IRPF entén com a activitat econòmica qualsevol activitat professional que no formi part de les rendes del treball, incloses col·laboracions. Hisenda compta com a rendiment d’activitat econòmica les subvencions públiques que s’enquadrin dins de les següents modalitats:
- Subvencions corrents que substitueixin ingressos ordinaris de l’exercici. Aquest tipus de rendes es consideraran un ingrés de l’activitat, com si s’hagués produït una venda, per exemple.
- Subvencions que financen la compra d’elements patrimonials que estiguin lligats a l’activitat. En aquest cas s’imputaran com a ingrés de l’activitat en la mateixa proporció que l’amortització dels béns de l’immobilitzat finançats amb la subvenció. Per exemple, si s’ha beneficiat del Pla PIVE com a empresari, aquests diners es consideraran com a major ingrés en el rendiment de l’activitat.
Criteris d’imputació
Com a regla general, les subvencions públiques, en cas que tributin, s’han d’imputar en l’IRPF de l’any del seu cobrament, i no en el de la seva concessió. Així, si un particular adquireix un vehicle i gaudeix d’un ajut que li suposa un descompte en el preu, l’haurà de declarar en l’IRPF de l’any d’adquisició. I si se li reconeix una ajut per adquirir el seu habitatge en 2020 però el cobra en 2021, haurà de declarar-lo en 2021.
No obstant això, hi ha algunes regles especials. En alguns casos en què els ajuts solen ser elevats i en un sol pagament, es pot optar per declarar-los per quartes parts l’any del seu cobrament i en els tres següents. Això és possible, per exemple, en ajuts per compensar defectes estructurals de construcció de l’habitatge o en ajuts estatals directes per a compra d’habitatge percebuts mitjançant pagament únic. Així es pretén limitar la progressivitat de l’impost (ja que declarar-los en un sol any suposaria una elevada tributació).
Responsable del Departamento Fiscal en FusterGüell. Asesor fiscal especializado en planificación tributaria y reestructuraciones societarias, con más de 10 años de experiencia diseñando estrategias fiscales a medida y procesos de traspaso generacional en empresas familiares.
