Avals personals i segona oportunitat: exoneració ferma de 3,4 milions d’euros

Àrea legal de FusterGüell · Normativa: text refós de la Llei Concursal després de la reforma de la Llei 16/2022

La jurisdicció mercantil de Barcelona ha concedit, en una resolució ferma, l’exoneració del passiu insatisfet a una persona física assessorada per FusterGüell. El deute exonerat, d’uns 3,4 milions d’euros, procedia d’avals personals prestats per garantir deutes de societats. És una situació freqüent entre socis i administradors: l’empresa deixa de pagar i el deute acaba en el seu patrimoni personal.

Per respecte a la confidencialitat del nostre client, no facilitem cap dada que en permeti la identificació.

Què ha resolt el jutjat

El procediment es va tramitar com a concurs de persona natural sense massa: el deutor no tenia béns ni drets amb què atendre els seus creditors. En aquest escenari, la llei permet sol·licitar directament l’exoneració del passiu insatisfet (EPI).

L’òrgan judicial va verificar tres extrems:

• Que el sol·licitant havia complert les obligacions formals exigides.
• Que no hi concorria cap de les circumstàncies legals que impedeixen apreciar-ne la bona fe.
• Que cap creditor s’havia oposat a l’exoneració.

Amb això, va acordar la conclusió del concurs i l’exoneració dels crèdits identificats en la resolució, dins dels límits que fixa la legislació concursal.

Per què un aval converteix el deute de l’empresa en un deute personal

Quan una entitat finança una societat, és habitual que exigeixi als socis o administradors que signin com a avaladors. Aquest aval se sol pactar amb caràcter solidari i amb renúncia als beneficis d’ordre i d’excussió. A la pràctica, el creditor pot reclamar directament a l’avalador, sense adreçar-se abans contra la societat.

La responsabilitat limitada de la societat deixa de protegir qui signa l’aval. Si l’empresa entra en insolvència o es liquida, l’avalador respon amb el seu patrimoni present i futur. Molts d’aquests avals es van signar fa anys i continuen generant reclamacions molt després que l’activitat hagi cessat. Ho expliquem amb més detall a Avalador: riscos, drets i responsabilitats.

Què permet la Llei de la segona oportunitat

Des de la reforma de la Llei 16/2022, en vigor des del 26 de setembre de 2022, l’exoneració del passiu insatisfet es regula en el text refós de la Llei concursal (Reial decret legislatiu 1/2020). La pot sol·licitar qualsevol persona natural, sigui empresària o no, per dues vies: amb subjecció a un pla de pagaments, sense liquidar el seu patrimoni, o després de la liquidació de la massa activa.

El concurs sense massa (article 37 bis) s’aplica quan el deutor no disposa de béns ni rendes suficients per cobrir ni tan sols els costos del procediment. Els creditors que representin almenys el 5 % del passiu poden demanar que es nomeni un administrador concursal per investigar la situació. Si cap no ho sol·licita dins de termini, el deutor persona natural pot demanar l’exoneració (article 501).

El requisit central: la bona fe

Només pot obtenir l’exoneració el deutor de bona fe. La llei no la defineix en positiu, sinó que enumera les situacions que l’exclouen (article 487). Entre d’altres: determinades condemnes penals fermes en els deu anys anteriors, sancions administratives fermes per infraccions tributàries o de Seguretat Social molt greus, la declaració de concurs culpable o haver aportat informació falsa o enganyosa.

Per això, l’anàlisi prèvia de l’historial del deutor és tan rellevant com la dels seus deutes.

Quins deutes queden fora de l’exoneració

L’exoneració no arriba a tots els deutes. L’article 489 n’exclou, entre d’altres:

• Els deutes per aliments.
• Les multes penals i les sancions administratives molt greus.
• Determinats deutes per responsabilitat civil derivada de delicte o extracontractual.
• Els crèdits de dret públic, amb una excepció: els deutes amb l’Agència Tributària i amb la Seguretat Social es poden exonerar fins a 10.000 euros per deutor en cada cas. Els primers 5.000 euros s’exoneren íntegrament; a partir d’aquí, el 50 % fins a aquest màxim.

El tractament del crèdit públic és objecte de debat jurisprudencial, per la qual cosa convé revisar-lo en cada procediment.

El que no canvia per a la societat ni per als altres avaladors

L’exoneració només beneficia el deutor que l’obté. L’article 492 manté els drets dels creditors davant dels obligats solidàriament amb ell i davant d’altres fiadors o avaladors. Si dos socis van avalar la mateixa operació, l’exoneració d’un no allibera l’altre. El deute de la mateixa societat, per la seva banda, segueix el seu propi curs.

A més, l’exoneració es pot revocar en els supòsits i terminis que preveu la llei (article 493), per exemple si apareixen béns o ingressos ocultats.

La importància d’estudiar cada cas

Jordi Molist, economista, soci fundador i director general de FusterGüell, explica: «Moltes persones creuen que, quan els seus deutes superen la seva capacitat de pagament, ja no tenen alternatives. Tanmateix, la Llei de la segona oportunitat permet analitzar aquestes situacions i, quan es compleixen els requisits legals, obtenir l’exoneració de determinats deutes. Aquesta resolució demostra la importància d’estudiar cada cas i de conèixer les eines que ofereix la legislació concursal».