Actualment, el teletreball internacional ha esdevingut una realitat habitual per a moltes empreses a Espanya, impulsat per la transformació digital i la globalització del talent.
Permetre que un empleat treballi des d’un altre país pot semblar una decisió operativa simple, però implica importants implicacions legals, fiscals i laborals que han de ser avaluades amb cura per una assessoria per a empreses.
En aquest article de FusterGüell abordarem els aspectes del teletreball des de l’estranger per a una empresa espanyola, amb una atenció especial a la residència fiscal, la cotització a la seguretat social, la doble imposició i el risc d’establiment permanent.
Què s’entén per teletreball internacional?
El teletreball internacional es dóna quan un treballador presta serveis per a una empresa espanyola des d’un país diferent d’Espanya, de manera temporal o permanent. Poden ser empleats desplaçats, nòmades digitals o treballadors que decideixen residir fora per motius personals.
Tot i que el model de treball remot facilita l’operativa, la ubicació del treballador té impacte directe a diversos fronts: fiscalitat, seguretat social, legislació laboral aplicable i més.
Fiscalitat del teletreball internacional: on tributa el treballador?
Un dels punts crítics és definir on cal pagar els impostos. La residència fiscal del treballador és el factor determinant.
Què determina la residència fiscal?
Un treballador és resident fiscal en un país quan:
-
- Roman més de 183 dies durant l’any natural a aquest país.
- Hi té el nucli principal o base de les seves activitats econòmiques.
- Té en aquest país el centre d’interessos vitals (família, habitatge habitual, etc.).
Un treballador que resideix a l’estranger més de 183 dies pot perdre la condició de resident fiscal espanyol i deixar de tributar a l’IRPF, passant a tributar al país de residència.
Què passa si treballa des de l’estranger, però continua vinculat a Espanya?
Si el treballador realitza certes activitats o roman físicament part de l’any a Espanya, podria continuar obligat a tributar a Espanya com a no resident sota l’impost sobre la renda de no residents (IRNR).
A més, si Espanya té signat un Conveni per evitar la doble imposició (CDI) amb el país de residència, s’aplica aquest conveni per evitar la tributació duplicada i determinar quin país té el dret prioritari de gravar aquestes rendes.
Seguretat Social i cotitzacions: on es cotitza?
Un altre eix fonamental és la cotització a la Seguretat Social. La regla general és que el treballador cotitza al país on efectivament realitza l’activitat.
Cas 1: País de la UE o de l’EEE
S’apliquen els Reglaments Comunitaris (Reglament CE 883/2004), i el treballador només cotitza a un país. Si segueix vinculat a una empresa espanyola però resideix en un altre Estat membre, es pot aplicar el formulari A1 que permet mantenir les cotitzacions a Espanya, sota certes condicions.
Cas 2: País amb conveni bilateral amb Espanya
A països amb conveni bilateral de Seguretat Social, és possible mantenir la cotització a Espanya, prèvia gestió amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS).
Cas 3: País sense conveni
Si el país no té acord amb Espanya, l’empresa ha d’estudiar la legislació local per complir les obligacions en aquest territori. En molts casos, l’empresa espanyola s’haurà de registrar com a ocupador estranger i assumir noves càrregues administratives.
Risc d’establiment permanent per a l’empresa
Permetre la feina en remot des d’un altre país no només afecta el treballador, també pot tenir conseqüències per a l’empresa.
Què és un establiment permanent?
Segons el Model de Conveni de l’OCDE, un establiment permanent és una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa realitza tota o part de la seva activitat a un altre país. Si es considera que l’empleat té autoritat per tancar contractes o representar l’empresa de manera habitual, es podria generar aquest risc.
Això obligaria l’empresa a:
-
- Registrar-se al país on s’ubica el treballador.
- Declarar impostos pels ingressos atribuïbles a aquesta “sucursal permanent”.
- Assumir obligacions comptables i fiscals al país estranger.
És clau documentar adequadament que el treballador actua de manera autònoma i sense representació legal, per reduir aquest risc.
A més, comptar amb una assessoria per a empreses especialitzada és ideal per anticipar riscos i garantir el compliment normatiu.
Normativa aplicable a Espanya
A Espanya, el teletreball internacional està regulat de forma indirecta a través de diverses normes:
-
- Estatut dels Treballadors i la seva regulació del teletreball (Llei 10/2021).
- Llei de l’impost sobre la renda de no residents (IRNR).
- Llei General de la Seguretat Social.
- Convenis bilaterals de Seguretat Social i instruments fiscals internacionals (CDIs).
No hi ha encara una llei específica per al teletreball transnacional, per la qual cosa les empreses han de fer una avaluació cas per cas.
Bones pràctiques per a empreses que permeten teletreball internacional
A l’hora d’acceptar o autoritzar la feina en remot des d’un altre país, les empreses haurien de tenir en compte:
-
- Signar un acord de teletreball internacional personalitzat.
- Avaluar implicacions fiscals a tots dos països.
- Verificar convenis de doble imposició i de seguretat social.
- Coordinar amb un assessor fiscal o legal internacional.
- Portar registre dels països des d’on treballen els empleats.
- Establir polítiques clares sobre temps de permanència, visites a Espanya i responsabilitats.
El teletreball internacional, millor amb planificació estratègica
Adaptar-se a noves formes de treball no vol dir assumir riscos innecessaris. Si la vostra empresa està valorant o ja permet que part del vostre equip treballi des de l’estranger, comptar amb una assessoria per a empreses especialitzada és crucial per disposar d’una base legal i fiscal sòlida.
A FusterGüell ajudem empreses com la teva a estructurar el teletreball internacional, anticipant possibles conflictes i alineant cada decisió amb la normativa vigent.
Contacta’ns ara.
Preguntes freqüents sobre teletreball internacional
-
Quines obligacions té una empresa espanyola si un empleat treballa des d’un altre país?
L’empresa ha de revisar les implicacions fiscals i de Seguretat Social, avaluar la legislació laboral local i assegurar-se que no es genera un establiment permanent al país estranger.
-
El treballador pot continuar cotitzant a Espanya si treballa des de l’estranger?
Sí, en certs casos. Si el país pertany a la UE o té conveni bilateral amb Espanya, és possible mantenir les cotitzacions a Espanya mitjançant el formulari A1 o els acords específics.
-
Quins impostos ha de pagar un treballador que resideix fora d’Espanya, però treballa per a una empresa espanyola?
Dependrà de la vostra residència fiscal. Si perdeu la residència fiscal espanyola, tributareu com a no residents a Espanya o bé únicament al país on residiu, segons els convenis de doble imposició aplicables.
-
És obligatori signar un acord específic per a teletreball internacional?
És altament recomanable. L’acord ha d’incloure detalls sobre el lloc de treball, els horaris, la cobertura de riscos laborals, la fiscalitat, la protecció de dades i la durada.
-
Què passa si aquests aspectes no es regulen correctament?
L’empresa pot enfrontar sancions fiscals, haver de pagar impostos a altres països, assumir responsabilitats laborals no previstes o perdre el control sobre el compliment normatiu.
