L’ocupació il·legal d’habitatges és una situació que preocupa a molts propietaris, especialment durant períodes de vacances o davant de la inactivitat judicial.
Aquest fenomen implica l’entrada i la permanència no autoritzada en un immoble i pot suposar greus perjudicis tant personals com econòmics.
Davant d’aquest escenari, l’ordenació jurídica espanyola ofereix eines per recuperar la possessió de l’habitatge per les vies adequades.
En aquest article de
FusterGüell
us expliquem quines opcions legals existeixen, com actuar en cada cas i quin procediment és el més adequat segons la situació concreta
Què es considera ocupació il·legal d’un habitatge
L’ocupació il·legal d’un habitatge passa quan una persona s’instal·la en un immoble sense autorització del propietari.
No és un concepte jurídic, sinó un terme col·loquial. En dret penal parlem de “usurpació” o “violació de domicili” segons les circumstàncies del cas.
Per qualificar jurídicament els fets, s’analitza si l’habitatge és morat o no. Aquesta distinció és crucial en el tipus de procediment aplicable.
Diferències entre usurpació i violació de domicili
Si l’immoble no és el nostre habitatge, parlem d’usurpació. El bé protegit és la propietat i la pena sol ser una multa.
En canvi, si l’immoble està habitat o destinat a estar-ho, és a dir, constitueix un habitatge, es tracta d’un delicte d’- violació de domicil, que pot comportar pena de presó.
Les segones residències també só habitatges si estan moblades i connectades a subministraments, encara que es facin servir de forma ocasional.
La importància d’actuar amb rapidesa i per vies legals
Davant d’una ocupació il·legal de vivenda, és essencial mantenir la calma i actuar ràpid però sempre dins de la legalitat.
Canviar el pany o intentar desallotjar per la força pot comportar conseqüències penals per al propietari. És a dir, no pots fer justícia pel teu compte.
L’article 18.2 de la Constitució garanteix la inviolabilitat del domicili, i qualsevol actuació per la força es podria considerar delicte.
Vies legals per recuperar el teu habitatge ocupat
Hi ha dos camins per actuar davant d’una ocupació: la via penal i la via civil. Cadascuna té les seves particularitats i es tria segons el cas.
La via penal busca que s’imposi una pena a l’autor i se n’ordeni el desallotjament. La via civil vol recuperar l’habitatge i reclamar danys i perjudicis.
Ambdues opcions són vàlides, però per dur-les a terme és necessari comptar amb l’assessorament adequat i així triar la més eficaç.
Via penal: denunciar els okupes davant les autoritats
Quan detectes que el teu habitatge ha estat ocupat, has de denunciar immediatament davant la Policia Nacional, Guàrdia Civil o Jutjat de Guàrdia.
La denúncia permet identificar els ocupants i donar inici a un procediment penal per usurpació o violació de domicili, segons correspongui.
En casos molt concrets, si hi ha delicte flagrant, la policia podria desallotjar sense ordre judicial. No és habitual i requereix proves evidents.
Via civil: el procediment de desnonament
La via civil s’aplica quan els ocupants no tenen títol legal i no hi ha violència. Es tramita com a procediment de desnonament per precari.
El propietari presenta una demanda al jutjat sol·licitant la recuperació de la possessió i la sortida dels ocupants.
Aquest procediment també permet reclamar danys i perjudicis causats durant el temps d’ocupació.
El desnonament exprés: una opció ràpida i eficaç
Gràcies a la
Llei 5/2018
, els propietaris poden optar per un desnonament exprés, procediment per accelerar la recuperació del seu immoble.
Aquest mecanisme permet obtenir una resolució en terminis més breus, sempre que l’ocupant no tingui cap contracte ni cap dret.
En molts casos, el simple requeriment judicial a l’okupa és suficient perquè abandoni l’immoble voluntàriament.
Conseqüències legals de l’ocupació d’un habitatge
L’ocupació il·legal d’habitatge pot tenir conseqüències penals greus per a qui la comet, en funció de si hi ha violència o no.
Amb violència o intimidació, pot implicar penes de presó fins a dos anys. Sense violència, sol comportar multes de tres a sis mesos.
A més, si el propietari actua fora de la llei, també podria incórrer en delictes com a coaccions o aplanament.
Recuperar la teva propietat de forma legal i amb garanties
Si et preguntes com recuperar un habitatge ocupat il·legalment, la resposta és actuar per vies judicials i amb assessorament jurídic.
El camí pot semblar lent, però és la única manera de garantir els teus drets i evitar conseqüències negatives.
Recorda que tant a la via penal com a la civil, l’objectiu és recuperar la propietat del teu habitatge ocupat amb totes les garanties.
Recomanacions davant d’una ocupació il·legal
- Denúncia immediata davant la policia o jutjat.
- Evita actuar pel teu compte, podria ser contraproduent.
- Contacta amb un advocat especialitzat en dret penal i civil.
FusterGüell, el teu suport legal davant de l’ocupació il·legal d’habitatge
A
FusterGüell
entenem les implicacions personals i econòmiques de patir una ocupació.
Per això, estudiem cada cas amb rigor jurídic i treballem per recuperar la teva propietat de manera àgil, segura i dins del marc legal.
Contacta amb nosaltres
per iniciar els passos necessaris i recuperar el teu habitatge amb garanties i suport professional.
Preguntes freqüents sobre ocupació il·legal d'habitatge
-
Quina diferència hi ha entre usurpació i ocupació il·legal?
La usurpació és el terme jurídic que s’aplica quan s‟ocupa un immoble deshabitat sense consentiment. “Ocupació il·legal” és un terme col·loquial sense valor legal específic.
-
Què faig si m’ocupen la casa?
Has d’acudir immediatament a la policia o al jutjat per denunciar. Evita intervenir pel teu compte. Després, contacta amb un advocat.
-
Puc recuperar la meva casa sense judici?
En alguns casos, el desnonament exprés pot permetre recuperar l’habitatge sense judici si els ocupants no presenten cap oposició.
-
Quin és el termini per denunciar una ocupació?
Com més aviat millor. En cas de violació de domicili, es recomana denunciar les primeres 48 hores per facilitar la intervenció policial.
-
Quan és considera violació de domicili i quan usurpació?
Si l’immoble constitueix el teu habitatge (habitual o secundari), és violació de domicili. Si no ho és, és usurpació.
