fusiones y adquisiciones

Les fusions i adquisicions d’empreses (M&A, per les sigles en anglès) són estratègies corporatives utilitzades per expandir operacions, millorar competitivitat i generar creixement a gran escala.

Aquestes transaccions poden modificar profundament el mercat, ja que afecten no només les empreses involucrades, sinó que també incideixen en treballadors, clients i tota la indústria.

En aquest article de FusterGüell, explorem en profunditat aquests conceptes amb alguns exemples.

Què és una fusió i què és M&A?

El terme M&A (Mergers & Acquisitions) fa referència a les operacions de fusions i adquisicions d’empreses, dues estratègies empresarials que són semblants però alhora diferents. A què fa referència cadascuna?:

    •     Fusió d’empreses: dues o més companyies es combinen per formar una nova entitat, fusionant els seus actius, operacions i estratègies.
    •     Adquisició d’empreses: una empresa en compra una altra, absorbint-la totalment o parcialment sense que desaparegui la seva identitat corporativa.

Aquestes operacions es fan per aprofitar sinergies, reduir costos, millorar l’eficiència i augmentar la presència al mercat.

Tipus de fusions d’empreses

Les fusions es poden classificar en diferents tipus segons la relació entre les empreses involucrades i els seus objectius estratègics.

1. Fusió horitzontal

Es produeix quan dues empreses del mateix sector i amb activitats similars s’uneixen per consolidar la seva posició al mercat.

El seu objectiu principal és augmentar la participació de mercat i reduir la competència.

Un exemple notable és el de la fusió de Vodafone i Ono a Espanya: Vodafone va adquirir Ono el 2014 per enfortir el seu negoci de fibra òptica i competir amb Telefónica i Orange.

Avantatges:

    •     Major quota de mercat.
    •     Reducció de costos operatius.
    •     Major capacitat de negociació amb proveïdors.

Desavantatges:

    •     Regulacions antimonopoli.
    •     Possibles problemes dintegració cultural.

2. Fusió vertical

Passa quan una empresa es fusiona amb una altra de la seva mateixa cadena de producció , però en diferents etapes. Pot ser fusió cap endavant (quan una empresa compra el distribuïdor) o fusió cap enrere (una empresa adquireix el proveïdor).

És el cas d’ Inditex i els seus proveïdors: ha adquirit múltiples fàbriques tèxtils per controlar millor la cadena de producció i reduir costos.

Avantatges:

    •     Major control sobre la cadena de subministrament.
    •     Reducció de costos i temps de producció.
    •     Major eficiència operativa.

Desavantatges:

    •     Elevada inversió inicial.
    •     Risc d’ineficiència si l’empresa no en gestiona bé la integració.

3. Fusió conglomerada

Es dóna entre empreses de sectors completament diferents que busquen diversificar les operacions.

És el cas d’Amazon i Whole Foods: Amazon va adquirir la cadena de supermercats per expandir el seu negoci en l’alimentació i aprofitar sinergies amb la seva plataforma de comerç electrònic.

Avantatges:

    •     Diversificació del risc.
    •     Expansió a nous mercats.
    •     Creació de noves oportunitats de negoci.

Desavantatges:

    •     Dificultat en la integració de models de negoci diferents.
    •     Manca d’experiència al nou sector.

4. Fusió per absorció d’empreses

En aquesta modalitat, una empresa més gran en compra una altra de més petita, la qual desapareix com a entitat jurídica i els seus actius són absorbits.

Un cas excel·lent es va donar el 2017, quan Santander va adquirir Banco Popular per un euro per evitar la seva fallida i va integrar les seves operacions en la seva estructura.

Avantatges:

    •     Creixement ràpid de lempresa adquirent.
    •     Eliminació dun competidor.
    •     Aprofitament de la base de clients de lempresa absorbida.

Desavantatges:

    •     Pèrdua didentitat de lempresa absorbida.
    •     Possibles acomiadaments o reestructuració de personal.

5. Fusió per creació duna nova empresa

En aquest cas, dues o més empreses es dissolen per formar una societat nova amb identitat pròpia.

Per exemple, això va passar amb la fusió d’Iberia i British Airways: El 2010, ambdues aerolínies es van fusionar per formar International Airlines Group (IAG), combinant operacions sense que una absorbís l’altra.

Avantatges:

    •     Major capacitat financera.
    •     Sinergies operatives.
    •     Expansió internacional.

Desavantatges:

    •     Complexitat en la integració.
    •     Possible xoc cultural entre els equips.

Per què es fan fusions i adquisicions?

Les operacions de M&A no tenen lloc a l’atzar, sinó que responen a estratègies empresarials ben definides. Algunes de les raons més comunes inclouen:

1. Creixement accelerat

Les fusions i adquisicions permeten expandir-se ràpidament sense necessitat de desenvolupar un creixement orgànic , cosa que estalvia temps i recursos.

2. Diversificació de mercat

Adquirir una empresa d‟un altre sector ajuda a reduir el risc financer ia explorar noves oportunitats.

A més a més, faciliten l’entrada a nous mercats o sectors.

3. Augment d’eficiència

Les empreses fusionades poden reduir costos compartint recursos i eliminant duplicitats.

Això va decidir fer Telefónica fusionant les seves filials a Llatinoamèrica per operar de manera més eficient.

4. Eliminació de competència

Les fusions poden reduir la competència en consolidar empreses en un mateix sector.

Per exemple, la fusió de CaixaBank i Bankia a Espanya per crear un gegant financer va eliminar la competència entre ells.

5. Beneficis fiscals

Algunes fusions permeten optimitzar la càrrega impositiva mitjançant deduccions o avantatges fiscals. Es tracta d’obtenir un avantatge competitiu que reforça la seva posició al mercat.

Moltes vegades es duu a terme una reestructuració d’empreses multinacionals per reduir-ne la càrrega tributària.

Exemples de fusions d’empreses

Hi ha nombrosos exemples, i moltes vegades algunes fusions i adquisicions han marcat l’evolució del mercat global:

    •     Disney i Pixar: la fusió va permetre a Disney enfortir el seu lideratge en l’animació.
    •     BBVA i Argentària: una fusió bancària de les més ressonants a Espanya per millorar la seva posició al mercat financer.
    •     Google i Android: l’adquisició d’Android va permetre a Google expandir-se al sector mòbil.
    •     Fiat Chrysler i PSA Group: el 2021 es van unir i van crear Stellantis, el quart major fabricant d’automòbils del món.
    •     Facebook i Whatsapp: Facebook va comprar WhatsApp per $19 mil milions per enfortir la seva presència al mercat de missatgeria instantània.
    •     Amazon i Whole Foods: el 2017 Amazon va adquirir Whole Foods Market per $13.7 mil milions, permetent expandir-se al sector de supermercats i reforçar la seva estratègia de lliurament d’aliments frescos.

Reptes i desafiaments a les fusions i adquisicions

Si bé les fusions i adquisicions poden portar nombrosos beneficis, també presenten reptes importants:

    1. Diferències culturals: en alguns casos, la integració d’equips amb diferents filosofies empresarials pot generar friccions.
    2. Avaluació financera: un error en la valoració d’actius pot generar pèrdues significatives.
    3. Regulació i competència: a molts països, les autoritats antimonopoli regulen aquest tipus d’operacions per evitar la concentració excessiva de mercat.
    4. Integració operativa: la compatibilitat de sistemes, processos i estructures organitzatives és important per a l’èxit de l’operació.

Una planificació adequada i lassessorament especialitzat són fonamentals per minimitzar riscos.

Estàs pensant en fer una fusió o adquisició?

Les operacions de M&A són eines cada cop més comunes, però requereixen una anàlisi rigorosa i una execució estratègica.

Abans d’executar-les, cal avaluar amb cura alguns factors per no caure en errors que podrien costar l’èxit de la vostra empresa.

A FusterGüell, som un equip de professionals qualificats perquè puguis prendre les millors decisions per a la teva empresa amb un correcte assessorament fiscal, legal i comptable.

Contacta’ns ara per agendar una reunió. Estem per ajudar-te.

Preguntes freqüents sobre fusions i adquisicions

  • Quina és la diferència entre una fusió amistosa i una fusió hostil?

    Una fusió amistosa es dóna quan les dues empreses acorden integrar-se voluntàriament, col·laborant en la negociació i planificació del procés.

    En canvi, una fusió hostil es dóna quan una empresa intenta adquirir-ne una altra sense el seu consentiment, generalment comprant accions al mercat o directament als accionistes, sense aprovació de la junta directiva de l’empresa objectiu.

    Les fusions hostils solen generar resistència interna i poden afectar l’estabilitat de l’empresa adquirida.

  • Quins són els errors principals que poden portar al fracàs d’una fusió o adquisició?

    Algunes de les raons més comunes del fracàs d’una M&A inclouen:

      •     Sobrevaloració de lempresa adquirida: pagar massa per una empresa que no genera els beneficis esperats.
      •     Manca d’integració cultural: empreses amb valors i formes de treball molt diferents poden xocar.
      •     Descoordinació operativa: si els sistemes, els processos o els equips no s’alineen correctament, l’operació perd eficiència.
      •     Problemes financers: no calcular correctament els costos de la fusió pot afectar la rendibilitat a llarg termini.
  • Quin paper juguen els accionistes en una fusió o una adquisició?

    Els accionistes hi tenen un paper important, ja que han d’aprovar la transacció en la majoria dels casos. Depenent del tipus de fusió:

      •     En fusions amistoses, els accionistes poden rebre accions de la nova empresa combinada.
      •     En adquisicions hostils, els accionistes poden decidir vendre les accions a l’empresa compradora.
      •     Si la fusió és mal vista, els accionistes poden demanar millors condicions o votar-hi en contra.

    El valor de les accions de les dues empreses involucrades pot fluctuar significativament abans i després de loperació.

  • Com afecta la volatilitat del mercat a les fusions i adquisicions?

    L’estat del mercat influeix en l’èxit d’una M&A degut a:

      •     En mercats alcistes: hi ha més gana per adquisicions a causa de la disponibilitat de capital i valoritzacions altes.
      •     En mercats baixistes: les empreses es poden tornar més cauteloses i buscar compres més estratègiques o amb preus reduïts.
      •     En crisis econòmiques: es produeixen més adquisicions de rescat, on empreses en problemes són absorbides per altres de més fortes.

    Exemple: Durant la crisi financera de 2008, diverses fusions van passar per necessitat, com la compra de Bear Stearns per JPMorgan Chase.

  • Quin impacte té la globalització en les fusions i les adquisicions?

    La globalització ha augmentat el nombre de fusions i adquisicions transnacionals , permetent a les empreses expandir-se fora dels seus mercats locals.

    Tot i això, també ha introduït desafiaments com:

      •     Diferències legals i regulatòries entre països.
      •     Barreres culturals i d’idioma a la integració d’equips.
      •     Polítiques de proteccionisme, on els governs bloquegen adquisicions estrangeres per raons estratègiques.

    Exemple: La Xina ha imposat restriccions a la compra d’empreses tecnològiques nacionals per part de firmes estrangeres.

  • Com afecta la tecnologia les fusions i adquisicions?

    La digitalització i l’avenç tecnològic han canviat les regles del joc a les fusions i adquisicions:

      •     Major accés a dades mitjançant Intel·ligència Artificial i Big Data per avaluar riscos.
      •     Automatització de processos en la diligència deguda (due diligence) per analitzar estats financers i operatius.
      •     Adquisicions tecnològiques, on grans empreses compren startups per accelerar innovació.

    Exemple: L’adquisició de WhatsApp per Facebook el 2014 no va ser per la rendibilitat immediata, sinó pel potencial en el futur digital.

  • Com afecta una fusió o una adquisició a la reputació d’una empresa?

    Una fusió o adquisició pot impactar la percepció pública d’una empresa de diverses maneres. Si la transacció és ben executada, pot enfortir la imatge corporativa en demostrar creixement, innovació i estabilitat.

    No obstant això, si genera acomiadaments massius, canvis bruscos al servei o conflictes culturals, la reputació es pot veure afectada.

    A més, els clients es poden sentir insegurs sobre la continuïtat de productes i serveis.

    Per això és important una comunicació clara, una transició estratègica i un compromís visible amb els treballadors i els clients.

CategoryComunicació
Tags
logo-footer

Sigamos conectados:      

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies