Tancament de l’exercici 2026: quines decisions fiscals convé prendre abans del 31 de desembre

El tancament de l’exercici no es decideix a l’hora de presentar l’Impost sobre Societats: es decideix en les setmanes anteriors al 31 de desembre, mentre encara hi ha marge per actuar. Un cop tancat l’any, la comptabilitat ja només pot reflectir el que ha passat; abans d’aquesta data, en canvi, una empresa encara pot influir en el seu resultat fiscal.

El problema és que moltes pimes confonen el tancament amb la llista de tràmits que cal presentar —models, terminis, documentació— i deixen fora les decisions que realment mouen la quota a pagar.

Aquest article de FusterGüell es centra precisament en això: què convé revisar i decidir abans que l’exercici es tanqui.

La xifra de negocis decideix quin tipus d’Impost sobre Societats s’aplica el 2026

Abans de prendre cap altra decisió, cal saber en quin tram es troba l’empresa, perquè el tipus de gravamen depèn de l’import net de la xifra de negocis (INCN) de l’exercici anterior:

Aquesta escala prové de la Disposició Transitòria 44a de la Llei de l’Impost sobre Societats, modificada per la Llei 7/2024, i baixa un esglaó cada any fins al 2029.

El matís que sovint es passa per alt: el tipus es fixa pel INCN de l’any anterior, no pel de l’any en curs, i si l’empresa forma part d’un grup de societats, el llindar es calcula sobre el conjunt del grup, no sobre cada societat per separat. Una filial petita pot quedar fora del règim de micropime si el grup en conjunt supera el milió d’euros.

Saber en quin tram es troba abans de tancar permet valorar si convé avançar o retardar facturació per no creuar de tram sense necessitat, o si directament ja no compensa intentar-ho.

Aquest aspecte també s’ha de revisar a efectes d’IAE, per a les societats que ronden el milió d’euros de xifra de negocis.

Què moure d’un exercici a l’altre (i què no)

Avançar una despesa o endarrerir un ingrés pot tenir sentit fiscal, però només si hi ha una raó econòmica real al darrere i l’operació queda documentada com a tal. Abans de moure qualsevol partida entre exercicis convé revisar:

• Factures pendents d’emetre a 31 de desembre: comptabilitza-les en l’exercici que correspon segons el moment de la prestació del servei o el lliurament del bé, no segons quan s’emet la factura.
• Despeses ja meritades però sense factura rebuda: cal periodificar-les en l’exercici correcte, amb el suport documental que ho justifiqui.
• Inversions previstes per a l’any següent: avançar la compra d’un actiu només mourà lleugerament el resultat de l’empresa via amortització, però pot tenir molt de sentit en casos en què puguem aplicar la llibertat d’amortització.

Provisions i deterioraments: només redueixen la base si estan justificats

Les provisions per impagats, deterioraments d’existències o responsabilitats futures redueixen la base imposable de l’Impost sobre Societats, però Hisenda exigeix que estiguin justificades i correctament documentades: antiguitat del deute, gestions de cobrament realitzades, informes de valoració si escau.

Una provisió dotada sense aquest suport no es sosté davant d’una comprovació i pot convertir-se en el motiu d’una regularització, no en un estalvi.

Compensar bases imposables negatives d’anys anteriors

Si l’empresa té pèrdues fiscals d’exercicis anteriors, aquesta és la finestra per revisar si convé compensar-les amb el benefici d’aquest exercici. La regla general permet compensar sense límit temporal, amb el límit del 70 % de la base imposable prèvia a la compensació (el primer milió d’euros sempre és compensable en la seva totalitat, sense aquest límit percentual).

Revisar-ho abans del tancament dona marge per decidir si interessa compensar tota la base disponible o deixar-ne part per a exercicis futurs amb millor previsió de resultat.

La reserva de capitalització: l’incentiu que moltes pimes no apliquen

És un dels instruments d’estalvi fiscal més infrautilitzats de l’Impost sobre Societats, i només depèn d’una decisió: no repartir tot el benefici com a dividend.

La reserva de capitalització (art. 25 LIS) permet reduir la base imposable en un 20 % de l’increment dels fons propis de l’exercici, percentatge que pot pujar al 23 %, 26,5 % o 30 % si la plantilla mitjana de l’empresa creix un 2 %, 5 % o més d’un 10 % respectivament, mantenint aquest increment durant tres anys. El límit d’aplicació és el 20 % de la base imposable positiva prèvia (25 % per a empreses amb INCN inferior a un milió d’euros).

Aquesta és una decisió que es pren abans de tancar, perquè implica no distribuir benefici: si ja s’ha decidit repartir dividends per l’import íntegre, la reserva deixa de tenir sentit per a aquest exercici.

La retribució del soci-administrador: on realment es decideix l’estalvi

En una societat limitada amb soci-treballador, el tipus de l’Impost sobre Societats és només una part de l’equació. Com es reparteix el resultat entre sou del soci (tributa en l’IRPF i genera cotització) i benefici retingut a la societat (tributa en l’IS i, si més endavant es reparteix com a dividend, torna a tributar en l’IRPF del soci) determina l’estalvi real de l’estructura, no només el tipus nominal de l’impost.

No existeix una proporció única vàlida per a totes les empreses: depèn del volum de benefici, de si hi ha intenció de repartir dividend a curt termini, del tipus de societat i de la cotització a la Seguretat Social del soci-treballador.

És una decisió que convé revisar cas per cas abans del tancament, no aplicar una regla genèrica de repartiment.

Si la teva empresa forma part d’un grup: revisa les operacions vinculades

Les operacions entre societats del mateix grup —préstecs, serveis facturats entre empreses, cessió d’ús d’immobles— han d’estar valorades a preu de mercat i documentades abans del tancament.

És un dels punts que Hisenda revisa amb més freqüència en grups de pimes, precisament perquè moltes vegades es resol “a posteriori” i sense suport.

Els terminis no canvien: només s’escurcen si s’arriba tard

El calendari d’obligacions (formulació de comptes, model 202, model 200, dipòsit al Registre Mercantil) segueix el mateix esquema cada any i està detallat al nostre checklist de tancament de l’exercici.

Com més aviat es prenguin les decisions d’aquest article, més marge queda per executar-les dins d’aquests terminis sense presses d’última hora.

Un avís operatiu que convé tenir present tot i que no afecti el tancament d’aquest exercici: Verifactu (sistema de facturació verificable de l’AEAT) es va ajornar pel Reial decret-llei 15/2025 a l’1 de gener de 2027 per a societats i a l’1 de juliol de 2027 per a autònoms. No condiciona el tancament del 2026, però convé començar a valorar el canvi de programari o la entrada en el SII amb temps, no en les últimes setmanes del 2026.

Un exemple pràctic

Una societat limitada amb seu al Vallès Oriental va facturar 780.000 € el 2025: aplica el tipus de micropime el 2026 (19 % / 21 %). Si la seva base imposable del 2026 és de 90.000 € i decideix no repartir 40.000 € de benefici per dotar reserva de capitalització, redueix la seva base imposable en un 20 % d’aquell increment de fons propis (8.000 €), quedant en 82.000 €. La quota resultant —50.000 € al 19 % més 32.000 € al 21 %— és inferior a la que resultaria de repartir tot el benefici sense dotar la reserva.

Revisa el teu tancament amb FusterGüell abans de decidir

A FusterGüell revisem la situació fiscal de la teva empresa abans del tancament de l’exercici per valorar quines decisions tenen sentit en el teu cas concret: tram de l’Impost sobre Societats, reserva de capitalització, compensació de bases negatives i estructura de retribució del soci-administrador.

Si vols revisar el tancament de la teva empresa abans del 31 de desembre, contacta amb el nostre equip d’assessoria fiscal.