Si no es dipositen els comptes anuals en el Registre Mercantil, s’ha de produir el tancament del full, i no es pot inscriure cap altre acte en el Registre. Hi ha una excepció: nomenar liquidadors, revocar poders, dissoldre la societat o cessar administradors.
Una de les obligacions més bàsiques dels administradors d’empresa, és el d’elaborar i dipositar els comptes anuals en el Registre Mercantil en el mes següent a la seva aprovació per junta general.
Aquesta obligació té aspectes controvertits i vicissituds. Per començar, hem de parlar de les conseqüències de l’incompliment.
Si no es dipositen els comptes anuals en el Registre Mercantil, s’ha de produir el tancament del full, i no es pot inscriure cap altre acte en el Registre. Hi ha una excepció: nomenar liquidadors, revocar poders, dissoldre la societat o cessar administradors.
Aquest tancament es produeix quan passa un any des que acaba l’obligació de dipositar, és a dir un any des del tancament de l’exercici social.
Podem evitar el tancament de dues maneres, dipositar els comptes anuals pendents, o els dels últims 3 exercicis, o fins i tot presentant certificat d’impossibilitat de dipòsit per no estar aprovats.
Sancions
L’altra conseqüència que hem de tenir en compte és que no dipositar-los implica una sanció econòmica que imposarà l’ICAC. En aquest sentit, s’inicia un expedient sancionador, per incompliment del deure de dipòsit de comptes anuals, i l’objectiu d’aquests procediments sancionadors és impulsar que les empreses presentin els comptes anuals, d’acord amb el desdeny que a vegades han ocorregut en la història mercantil del nostre país.
La sanció imposable pot anar de 1.200 a 60.000 euros, o fins a 300.000 euros si les vendes superen els 6 milions d’euros. Les sancions es calculen en percentatge de l’actiu de l’última declaració de l’impost sobre societats.
Aquesta infracció prescriu al cap de tres anys.
L’objectiu d’aquestes normes és millorar la transparència empresarial i protegir els interessos de tercers. Cal tenir en compte que el sistema de comptes anuals existent a Espanya està dissenyat perquè les empreses puguin decidir si contractar o no amb una altra, és a dir si confiar o no en la solvència de la contrapart. Al mateix temps, les asseguradores de crèdit són les que han de validar les operacions, i ho fan a partir de documents comptables i fiscals.
Hem de tenir en compte que hi ha moltes operacions de crèdit es fan a través de lliuraments de mercaderies o serveis, que es paguen a setmanes, per no dir que de vegades, a mesos vista. Hi ha operacions de mercaderies que es lliuren i es paguen a noranta dies, fet que implica confiar en l’empresari que els rep. Per a això, el qui lliura, pot assegurar l’operació amb una asseguradora de crèdit: aquestes només asseguraran l’operació si el receptor, té una comptabilitat feta, dipositada i ordenada.
Pèrdues que redueixen el patrimoni a menys de la meitat del capital social
En un altre ordre de coses, cal tenir en compte que, si les pèrdues redueixen el patrimoni a menys de la meitat del capital social, els deutes es poden arribar a reclamar als administradors que han permès que això passi. Tanmateix, hi ha una presumpció de responsabilitat contra l’administrador, en el cas que els comptes no estiguin dipositats. Això pressiona als administradors a fer la feina de casa de manera correcta.
Si necessita qualsevol gestió addicional del departament jurídic de Barcelona no dubti en contactar amb els nostres professionals a través del formulari de contacte o del telèfon [+34 93 860 02 69].
