Si la seva societat compta per exemple amb dos socis administradors solidaris, que posseeixen el 50% de participació de la societat cadascun, i paga una assegurança de salut a aquests dos socis, pot plantejar-se si aquest pagament de l’assegurança mèdica està exempta de l’IRPF.
Retribució en espècie exempta
Cal tenir en compte que la Llei de l’IRPF estableix que estaran exempts com a rendiments del treball en espècie, les primes o quotes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia, quan es compleixin els següents requisits i límits:
- Que la cobertura de malaltia afecti al propi treballador, i que també afecti al seu cònjuge i descendents.
- Que les primes o quotes satisfetes no excedeixin de 500 euros anuals per cadascuna de les persones assenyalades en el paràgraf anterior o de 1.500 euros per a cadascuna d’elles amb discapacitat. L’excés sobre aquesta quantia constituirà retribució en espècie.
S’exigeix una relació laboral per aplicar aquesta exempció?
Sí. Així ho ha manifestat la DGT (per exemple, consultes vinculants CV 1639-05 i 0391-18) que ha assenyalat que l’aplicació d’aquesta exempció exigeix l’existència d’una relació laboral.
En relació amb el requisit d’existència d’una relació laboral, la normativa laboral exclou de la relació laboral, als qui exerceixin les funcions de direcció i gerència que comporta l’acompliment del càrrec de conseller o administrador, o que prestin altres serveis per a una societat mercantil capitalista, a títol lucratiu i de forma habitual, personal i directa, quan en posseeixin el control efectiu, directe o indirecte. S’entendrà, en tot cas, que es produeix tal circumstància, quan les accions o participacions del treballador suposin, almenys, la meitat (50%) del capital social.
Per tant:
- Si el soci té el control efectiu de la societat en la qual treballa i, per tant, cotitza en el RETA, l’assegurança mèdica no gaudirà d’exempció en el seu IRPF, i la societat haurà d’imputar-li les primes satisfetes com a retribució en espècie no exempta.
- Ara bé, si no té el control efectiu i cotitza en el règim general de la Seguretat Social, cal entendre que la seva relació amb l’empresa és laboral, i per tant, en aquest cas sí que podrà aplicar els mateixos incentius fiscals que la resta de treballadors.