bienes de inversión

Entre altres novetats, hem de tenir en compte la nova tributació mínima en l’impost sobre societats del 15% a determinats contribuents; la reducció de la bonificació en quota aplicable a les societats acollides al règim especial d’arrendament d’habitatges o la nova deducció per plans de pensions d’ocupació.

Com ja l’hem anat informant, tenim una cita obligada per a les empreses el mes de juliol. Un any més, els contribuents de l’impost sobre societats han de retre comptes amb Hisenda de les seves obligacions fiscals.

El termini per a la presentació de la declaració via internet (models 200, 220) és, amb caràcter general, el de vint-i-cinc dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu -per a períodes impositius coincidents amb l’any natural els primers vint-i-cinc dies de juliol de 2023. Els subjectes passius el període impositiu dels quals coincideixi amb l’any natural i presentin per Internet la declaració de l’IS, poden domiciliar el pagament (de l’1 a 20 de juliol).

Per a la pròxima declaració de l’impost sobre societats (IS) de l’exercici 2022, la normativa tributària aprovada que l’afecta ha estat més aviat escassa.

A això cal afegir des del punt de vista comptable, un apreciable esforç extra per part de l’ICAC, que ha emès un gran nombre de consultes dirigides a aclarir algunes de les qüestions més complexes en l’aplicació dels Plans Generals de Comptabilitat, així com noves resolucions d’interès per a aquesta declaració.

Tot això sense perjudici de les novetats normatives i particularitats pròpies establertes per les respectives comunitats autònomes i normativa foral del País Basc i Navarra, i que s’han de tenir en compte per als residents fiscals en aquests territoris.

Principals novetats en l’impost sobre societats 2022

1. Tributació mínima

La Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2022, estableix en l’article 30 bis de la LIS una tributació mínima del 15% de la base imposable per a aquells contribuents de l’impost amb un import net del volum de negocis igual o superior a 20 milions d’euros i en tot cas, per als qui tributin en el règim de consolidació fiscal.

En concret, la quota líquida no podrà ser inferior al 15% de la base imposable positiva (es tracta de la base imposable després d’aplicar les reserves de capitalització, d’anivellament i per inversions a Canàries, i de compensar bases imposables negatives) en el cas de contribuents l’import net del volum de negocis (INVN) dels quals sigui almenys de 20.000.000 €, durant els dotze mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu, i en el dels que tributin pel règim de consolidació fiscal (en aquest cas qualsevol que sigui el seu INVN).

Excepcions:

  • La quota líquida no podrà ser inferior al 10 per 100 de la base imposable en les entitats de nova creació que tributin al tipus del 15 per 100.
  • La quota líquida no podrà ser inferior al 18% de la base imposable si es tracta d’entitats que tributen al tipus de gravamen de les entitats de crèdit o del sector d’hidrocarburs.
  • En el cas de les cooperatives, la quota líquida mínima no podrà ser inferior al resultat d’aplicar el 60% a la quota íntegra.
  • En les entitats de la Zona Especial Canària (ZEC), la base imposable positiva sobre la qual s’aplicarà el percentatge no inclourà la part corresponent a les operacions realitzades materialment i efectiva en l’àmbit geogràfic d’aquesta Zona que tributi al tipus de gravamen especial.
  • La tributació mínima no s’aplica a les entitats beneficiàries del mecenatge, a les institucions d’inversió col·lectiva, als fons de pensions i, tampoc, a les SOCIMI.

Regles per a determinar la tributació mínima:

a) En primer lloc, es minora la quota íntegra en els següents imports:

  • Bonificacions que resultin d’aplicació, incloses les regulades en la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del règim econòmic i fiscal de Canàries.
  • Deducció per inversions realitzades per les autoritats portuàries regulada en l’article 38 bis de la LIS.

b) En segon lloc, s’apliquen les següents deduccions:

  • Deduccions per doble imposició internacional (articles 31 i 32 de la LIS).
  • Deduccions per doble imposició del règim especial de transparència fiscal internacional (article 100 de la LIS).
  • Deduccions per doble imposició interna del règim transitori (disposició transitòria vint-i-tresena de la LIS).

c) Si després d’aplicar les bonificacions i deduccions a les quals es refereixen les lletres a) i b) resulta:

  • Una quantia inferior a la quota líquida mínima calculada segons el que es preveu en l’apartat 1 de l’article 30 bis de la LIS, aquesta quantia inferior, excepcionalment, tindrà la consideració de quota líquida mínima.
  • Una quantia superior a la quota líquida mínima calculada segons el que es preveu en l’apartat 1 de l’article 30 bis de la LIS, s’aplicaran les restants deduccions que resultin procedents amb els seus límits aplicables, fins a l’import d’aquesta quota líquida mínima.

Les deduccions l’import de les quals es determinin conformement al que es disposa en la Llei 20/1991, de 7 de juny, de modificació dels aspectes fiscals del règim econòmic fiscal de Canàries, i en la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del règim econòmic i fiscal de Canàries, s’aplicaran, respectant els seus propis límits, encara que la quota líquida resultant sigui inferior a l’esmentada quota líquida mínima.

Les quantitats que no es puguin deduir per aplicació de les regles contingudes en els paràgrafs anteriors, es podran deduir en els períodes impositius següents d’acord amb la normativa aplicable en cada cas.

1.1 Tributació mínima dels establiments permanents

La Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2022, modifica els apartats 4 a 6 de l’article 19 del TRLIRNR, i introdueix el concepte de quota líquida de l’impost sobre la renda de no residents, definida com el resultat d’aplicar les bonificacions i deduccions previstes en la normativa de l’impost sobre societats que, en cap cas, podrà ser negativa.

Aquestes deduccions i bonificacions es practicaran en funció de les circumstàncies que concorrin en l’establiment permanent, sense que resultin traslladables les d’altres diferents del mateix contribuent en territori espanyol.

De la quota líquida resultarà deduïble l’import de les retencions, dels ingressos a compte i dels pagaments fraccionats. En el cas en què aquestes retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionats efectivament realitzats superin la quota líquida de l’impost, l’Administració Tributària procedirà a retornar d’ofici l’excés, de conformitat amb el que s’estableix en l’article 127 de la LIS.

D’altra banda, la Llei 22/2021, de 28 de desembre, afegeix la disposició addicional desena al TRLIRNR, establint que amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2022, per a determinar el deute tributari de l’impost sobre la renda de no residents, s’aplicarà la tributació mínima regulada en l’article 30 bis de la LIS.

2. Nou supòsit d’asimetria híbrida

Es transposa a dret intern la Directiva sobre asimetries híbrides, establint regles més àmplies que les que existien en l’impost. Aquestes normes són aplicables per als períodes impositius que es van iniciar a partir de l’1 de gener de 2020 i que no hagin conclòs l’11 de març de 2022.

Amb aquest nou supòsit es transposa el contingut de l’article 9 bis de la Directiva (UE) 2016/1164, que regula el cas de les asimetries híbrides invertides obligant els estats membres a tractar fiscalment com a residents a les entitats fiscalment transparents que siguin considerades per la legislació dels països de residència dels seus partícips majoritaris com a entitats subjectes a imposició personal sobre la renda per a evitar una situació d’asimetria híbrida en la qual determinades rendes no tributin en cap país o territori, això és, no tributin ni en seu de les entitats en règim d’atribució de rendes ni en seu dels seus partícips ni de l’entitat pagadora d’aquestes rendes.

Així, amb l’objectiu que unes certes entitats en règim d’atribució de rendes situades en territori espanyol no donin lloc a una asimetria híbrida, es converteixen en contribuents de l’impost sobre societats per determinades rendes positives que correspongui atribuir a tots els partícips residents en països o territoris que considerin a l’entitat en atribució de rendes com a contribuent per imposició personal sobre la renda, quan es donin les següents condicions:

  • Que es tracti d’una entitat en règim d’atribució de rendes en què una o diverses entitats, vinculades entre si participin directament o indirecta en qualsevol dia de l’any, en el capital, en els fons propis, en els resultats o en els drets de vot en un percentatge igual o superior al 50%; i
  • Que siguin residents en països o territoris que qualifiquin l’entitat en règim d’atribució com a contribuent per un impost personal sobre la renda.

Les rendes positives esmentades en el paràgraf anterior són les següents:

  • Les obtingudes en territori espanyol que estiguin subjectes i exemptes de tributació en l’IRNR.
  • Les obtingudes a l’estranger que no estiguin subjectes o estiguin exemptes de tributació per un impost exigit pel país o territori de l’entitat o entitats pagadores de tals rendes.

En aquests casos, el període impositiu coincidirà amb l’any natural en el qual s’obtinguin aquestes rendes. La resta de rendes obtingudes per l’entitat en atribució de rendes s’atribuiran als socis, hereus, comuners o partícips d’acord amb l’aplicació del règim d’atribució de rendes regulat en la secció 2a del títol X de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

L’entitat en règim d’atribució de rendes a la qual s’apliqui aquest nou supòsit està obligada al compliment de les obligacions comptables i registrals que correspongui al mètode de determinació de les seves rendes, incloses les que tributen segons l’impost sobre societats.

En relació amb l’anterior, la disposició final segona del Reial decret llei 18/2022 modifica també l’apartat 2 de l’article 6 de la LIS, establint que les entitats en règim d’atribució de rendes no tributaran per l’impost sobre societats, a excepció del que es disposa en l’apartat 12 de l’article 15 bis de la LIS.

3. Deducció aplicable al contribuent que participa en el finançament de produccions cinematogràfiques espanyoles i espectacles en viu (art. 39.7 LIS)

Amb efectes per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2021, la disposició final cinquena de la Llei 38/2022, de 27 de desembre, introdueix en l’article 39.7 de la LIS en relació a les deduccions previstes en els apartats 1 i 3 de l’article 36 de la LIS que es pot aplicar el contribuent que participa en el finançament de produccions espanyoles de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics i de sèries audiovisuals de ficció, animació, documental o producció i exhibició d’espectacles en viu d’arts escèniques i musicals, les següents modificacions:

  • El contribuent que participi en el finançament podrà aplicar aquestes deduccions quan aporti quantitats destinades a finançar la totalitat o part dels costos de la producció, així com les despeses per a l’obtenció de còpies, publicitat i promoció a càrrec del productor fins al límit del 30% dels costos de producció, sempre que no adquireixi els drets de propietat intel·lectual o d’una altra índole respecte dels resultats de les produccions o espectacles, la propietat dels quals haurà de ser en tot cas del productor.

Les quantitats per a finançar els costos de producció es podran aportar en qualsevol fase de la producció, amb caràcter previ o posterior al moment en què el productor incorri en els citats costos de producció, i fins a l’obtenció dels certificats de nacionalitat i el certificat que acrediti el caràcter cultural en relació amb el seu contingut, així com l’obtingut per l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, segons sigui el cas. Les quantitats per a finançar les despeses per a l’obtenció de còpies, publicitat i promoció a càrrec del productor a què es refereix l’apartat anterior es podran aportar amb caràcter previ o posterior al moment en què el productor incorri en les citades despeses, però mai després del període impositiu en què el productor incorri en aquests.

  • El contribuent que participi en el finançament determinarà l’import de les deduccions previstes en els apartats 1 i 3 de l’article 36 de la LIS en les mateixes condicions que s’haguessin aplicat al productor, sempre que hagin estat generades per aquest últim. L’import màxim de la deducció generada pel productor que el contribuent que participi en el finançament podrà aplicar serà el resultat de multiplicar per 1,20 l’import de les quantitats que aquest últim hagi aportat per a finançar els citats costos de producció o les despeses per a l’obtenció de còpies, publicitat i promoció a càrrec del productor. L’excés de deducció podrà ser aplicat pel productor que n’hagi generat el dret.
  • Quant a l’obligació de subscriure un contracte de finançament, es permet que tant el productor com els contribuents que participin en el finançament subscriguin un o més contractes de finançament, que es podran signar en qualsevol fase de la producció. A més, es modifiquen els extrems que han de contenir els contractes de finançament, afegint la identitat dels contribuents que participen en el finançament i el pressupost i la forma de finançament de les despeses per a l’obtenció de còpies, publicitat i promoció a càrrec del productor.
  • En relació a la comunicació a l’Administració Tributària que ha de realitzar el contribuent que participa en el finançament, s’estableix que haurà d’estar subscrita tant pel productor com pel contribuent que participa en el finançament, amb anterioritat a la finalització del període impositiu en què aquest últim tingui dret a aplicar la deducció.
  • S’estableix que el contribuent que participa en el finançament no podrà aplicar les deduccions referides en els paràgrafs anteriors quan estigui vinculat, en els termes establerts per l’article 18 de la LIS, amb el contribuent que generi el dret a aplicar aquestes deduccions.
  • S’afegeix que l’import de la deducció que apliqui el contribuent que participa en el finançament s’haurà de tenir en compte a l’efecte de l’aplicació del límit conjunt del 25% establert en l’article 39.1 de la LIS. Aquest límit s’elevarà al 50% quan l’import de la deducció prevista en els apartats 1 i 3 de l’article 36 de la LIS, que correspongui al contribuent que participa en el finançament, sigui igual o superior al 25% de la seva quota íntegra minorada en les deduccions per a evitar la doble imposició internacional i les bonificacions.

4. Deducció per contribucions empresarials a sistemes de previsió social empresarial (art. 38 ter LIS)

La disposició final cinquena de la Llei 12/2022, de 30 de juny, de regulació per a l’impuls dels plans de pensions d’ocupació, per la qual es modifica el text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, amb efectes per als períodes impositius que comencin a partir del 2 de juliol de 2022, afegeix l’article 38 ter a la LIS, per a incorporar una nova deducció en la quota íntegra per contribucions empresarials a sistemes de previsió social empresarial imputades a favor dels treballadors.

A aquest efecte, el contribuent podrà aplicar una deducció en la quota íntegra del 10% de les contribucions empresarials imputades a favor dels treballadors amb retribucions brutes anuals inferiors a 27.000 euros, sempre que aquestes contribucions es facin a plans de pensions d’ocupació, a plans de previsió social empresarial, a plans de pensions regulats en la Directiva (UE) 2016/2341 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de desembre de 2016, dels quals sigui promotor aquest contribuent.

En el cas de treballadors amb retribucions brutes anuals iguals o superiors a 27.000 euros, la deducció es calcularà sobre la part proporcional de les contribucions empresarials que corresponguin als 27.000 euros citats en el paràgraf anterior.

Exemple:

L’entitat «A» efectua contribucions a un pla de pensions d’ús del qual és promotora per import de 150 euros mensuals que imputa a favor de cadascun dels seus treballadors. Calcular l’import de la deducció de l’article 38 ter de la LIS que pot aplicar aquesta entitat en els següents casos:

1. Treballador amb una retribució bruta anual de 20.000 euros

Aportació anual de «A» al pla de pensions d’ocupació: 1.800 euros

Import de la deducció (art. 38 ter LIS): 1.800 x 10% = 180 euros

2. Treballador amb una retribució bruta anual de 30.000 euros

Aportació anual de «A» al pla de pensions d’ocupació: 1.800 euros

Import de la deducció (art. 38 ter LIS): (27.000/30.000) x 1.800 x 10% = 162 euros

5. Règim fiscal aplicable a l’esdeveniment «UEFA Europa League 2022»

Amb efectes des del 2 de març de 2022, la disposició addicional sisena del Reial decret llei 3/2022, de l’1 de març, estableix que les persones jurídiques residents en territori espanyol, així com els establiments permanents situats en territori espanyol constituïts amb motiu de la celebració a Sevilla de la final de la «UEFA Europa League 2022», per l’entitat organitzadora o pels equips participants estaran exemptes de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents, respectivament, per les rendes obtingudes durant la celebració de l’esdeveniment i en la mesura en què estiguin directament relacionades amb la seva participació en ell.

A més, estaran exemptes les rendes obtingudes sense establiment permanent per l’entitat organitzadora o pels equips participants, generades amb motiu de la celebració d’aquesta final i en la mesura en què estiguin directament relacionades amb la seva participació en ella.

6. Règim fiscal aplicable a l’esdeveniment «XXXVII Copa de l’Amèrica Barcelona»

La disposició final trenta-sisena de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2023, estableix que les persones jurídiques residents a Espanya constituïdes amb motiu de l’organització i celebració de la XXXVII Copa de l’Amèrica Barcelona per l’entitat organitzadora de la mateixa o pels equips participants, estaran exemptes de l’impost sobre societats per les rendes obtingudes des de l’1 d’abril de 2022 fins al 31 de desembre de 2025 amb motiu de l’esdeveniment i en la mesura en què estiguin directament relacionades amb la seva participació en ell.

A més, estaran exemptes les rendes obtingudes pels establiments permanents que l’entitat organitzadora de la «XXXVII Copa de l’Amèrica Barcelona» o els equips participants constitueixin a Espanya durant l’esdeveniment amb motiu de la seva celebració.

7. Empreses emergents

La Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, que va entrar en vigor el 23 de desembre de 2022, estableix una sèrie d’incentius fiscals per als contribuents de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents que obtinguin rendes mitjançant establiment permanent situat en territori espanyol i que tinguin la condició d’empresa emergent tal com es preveu en la norma:

  • Tributaran al tipus del 15% en els termes establerts en l’apartat 1 de l’article 29 de la LIS en el primer període impositiu en què, tenint la condició d’empresa emergent, la base imposable resulti positiva i en els tres següents, sempre que mantinguin aquesta condició.
  • Podran sol·licitar a l’Administració Tributària de l’Estat, en el moment de la presentació de l’autoliquidació, l’ajornament del pagament del deute tributari corresponent als dos primers períodes impositius en els quals la base imposable de l’impost sigui positiva.
  • No tindran l’obligació d’efectuar els pagaments fraccionats regulats en els articles 40 de la LIS i 23.1 del TRLIRNR que hagin d’efectuar a compte de la liquidació corresponent al període impositiu immediat posterior a cadascun dels períodes impositius en què s’hagi sol·licitat l’ajornament a què fa referència el punt anterior, sempre que en ells es mantingui la condició d’empresa emergent.

8. Entitats dedicades a l’arrendament d’habitatge

En relació amb el règim especial de les entitats dedicades a l’arrendament d’habitatge, la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2022, redueix el percentatge de bonificació del 85% aplicable a la part de quota íntegra que correspongui a les rendes derivades de l’arrendament d’habitatges, a un 40%.

9. Modificacions en relació amb les SICAV

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2022, la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, introdueix en la LIS les següents modificacions en relació amb les SICAV:

1. Es modifica la lletra a) de l’article 29.4 de la LIS, per a establir els requisits addicionals que han de complir els socis perquè les SICAV puguin aplicar el tipus de gravamen de l’1%:

a) Nombre mínim d’accionistes

Es computaran exclusivament aquells accionistes que siguin titulars d’accions per import igual o superior a 2.500 euros determinat d’acord amb el valor liquidatiu corresponent a la data d’adquisició de les accions.

En el cas de societats d’inversió de capital variable per compartiments, es computaran exclusivament aquells accionistes que siguin titulars d’accions per import igual o superior a 12.500 euros, determinat segons el valor liquidatiu corresponent a la data d’adquisició de les accions.

b) Permanència dels accionistes

El nombre mínim d’accionistes determinat segons el que es preveu en la lletra a) anterior, haurà de concórrer durant el nombre de dies que representi almenys les tres quartes parts del període impositiu.

Les regles establertes en les lletres a) i b) anteriors no s’aplicaran a les societats d’inversió lliure ni a les societats els accionistes de les quals siguin exclusivament altres institucions d’inversió col·lectiva d’inversió lliure, ni a les societats d’inversió de capital variable índex cotitzades.

El compliment d’aquestes regles podrà ser comprovat per l’Administració Tributària, per la qual cosa la societat d’inversió haurà de mantenir i conservar durant el període de prescripció les dades corresponents a la inversió dels socis en la societat.

2. En relació amb la modificació esmentada en el punt anterior, s’afegeix la disposició transitòria quarantena primera de la LIS per a establir un règim transitori per a les SICAV que acordin la seva dissolució i liquidació, que té per finalitat permetre que els seus socis puguin traslladar la seva inversió a altres institucions d’inversió col·lectiva que compleixin els requisits per a mantenir el tipus de gravamen de l’1% en l’impost sobre societats.

A aquest efecte, la disposició transitòria quarantena primera de la LIS estableix que podran acordar la seva dissolució i liquidació, amb aplicació del règim fiscal previst en aquesta disposició transitòria, les societats d’inversió de capital variable que:

  • En l’últim període impositiu iniciat abans de l’1 de gener de 2022 estiguessin tributant en l’impost sobre societats al tipus de gravamen reduït de l’1%, en els termes previstos per l’article 29.4 a) de la LIS en la seva redacció en vigor a 31 de desembre de 2021.
  • Durant l’any 2022, adoptin vàlidament l’acord de dissolució amb liquidació. Per tant, el termini per a adoptar aquest acord comença l’1 de gener de 2022 i finalitza el 31 de desembre de 2022.
  • Realitzin amb posterioritat a l’acord, dins dels sis mesos posteriors al termini que tenen per a adoptar aquest acord (31 de desembre de 2022), tots els actes o negocis jurídics necessaris segons la normativa mercantil fins a la cancel·lació registral de la societat en liquidació. Per tant, el període per a realitzar tots els actes i negocis jurídics necessaris per a liquidar la societat fins a la seva cancel·lació registral finalitza el 30 de juny de 2023, encara que res impedeix que aquestes operacions puguin concloure dins de l’any 2022.

La dissolució amb liquidació de les SICAV que es faci segons la disposició transitòria quarantena primera de la LIS tindrà el següent règim fiscal:

  1. Durant els períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2022 que concloguin fins a la cancel·lació registral, la SICAV en liquidació continuarà tributant al tipus de gravamen reduït de l’1%, sempre que el nombre d’accionistes sigui igual o superior a 100, sigui quin sigui el preu d’adquisició de les seves participacions en la SICAV.
  2. Els socis de la SICAV en liquidació no integraran en la seva base imposable les rendes derivades de la liquidació de la societat, sempre que reinverteixin la totalitat dels diners o dels béns (no és possible una reinversió parcial) que els correspongui com a quota de liquidació en l’adquisició o subscripció d’accions o participacions en una o diverses institucions d’inversió col·lectiva previstes en les lletres a) o b) de l’article 29.4 de la LIS. Les noves accions o participacions adquirides o subscrites conservaran el valor i la data d’adquisició de les accions de la societat objecte de liquidació.

La reinversió s’haurà d’efectuar abans d’haver transcorregut set mesos comptats des de la finalització del termini establert per a adoptar vàlidament l’acord de dissolució amb liquidació de la SICAV (31 de desembre de 2022), per la qual cosa el termini per a efectuar la reinversió finalitza el 31 de juliol de 2023, encara que res impedeix que aquesta reinversió es pugui fer dins de l’any 2022.

El soci haurà de comunicar a la societat en liquidació la seva decisió d’acollir-se a la reinversió, i en aquest cas l’entitat en liquidació s’abstindrà d’efectuar qualsevol pagament de diners o lliurament de béns al soci que li correspongui com a quota de liquidació. A més, el soci haurà d’aportar a la societat la documentació acreditativa de la data i valor d’adquisició de les accions, en el cas que la societat no disposi d’aquesta informació.

A més, el soci comunicarà a la institució d’inversió col·lectiva en la qual efectuï la reinversió les seves pròpies dades identificatives, les corresponents a la societat en liquidació i a la seva entitat gestora i entitat dipositària, així com la quantitat de diners o els béns integrants de la quota de liquidació a reinvertir en la institució de destí. A aquest efecte, el soci emplenarà la corresponent ordre de subscripció o adquisició, autoritzant aquesta institució a tramitar aquesta ordre davant la societat en liquidació.

Rebuda l’ordre per la societat en liquidació, la reinversió s’haurà de fer mitjançant la transferència ordenada per aquesta última al seu dipositari, per compte i ordre del soci, dels diners o dels béns objecte de la reinversió, des dels comptes de la societat en liquidació als comptes de la institució d’inversió col·lectiva en la qual s’efectuï la reinversió. Aquesta transferència s’acompanyarà de la informació relativa als valors i dates d’adquisició de les accions de la societat en liquidació a les quals correspongui la reinversió.

  1. Quan el soci s’aculli al règim de reinversió previst en la lletra c) de l’apartat 2 de la disposició transitòria quarantena primera de la LIS, no hi ha obligació de practicar pagaments a compte del corresponent impost personal del soci sobre les rendes derivades de les liquidacions de la SICAV.

Aquest règim fiscal no serà aplicable als supòsits de dissolució amb liquidació de les societats d’inversió lliure, ni de les societats d’inversió de capital variable índex cotitzades.

10. Règim fiscal de Canàries

El Reial decret llei 31/2021, de 28 de desembre, amb efectes des de l’1 de gener de 2022, modifica l’àmbit temporal regulat en l’article 27.11 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del règim econòmic i fiscal de Canàries, relatiu a les inversions anticipades, establint que les dotacions s’hauran de fer amb càrrec a beneficis obtinguts fins al 31 de desembre de 2023.

Amb els mateixos efectes, es modifica l’àmbit temporal regulat en l’article 29.1 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del règim econòmic i fiscal de Canàries, relatiu a la vigència de la Zona Especial Canària (ZEC), establint que aquesta vigència tindrà com a límit el 31 de desembre de l’any 2027, prorrogable prèvia autorització de la Comissió Europea.

S’ha de tenir en compte que, segons s’estableix en la disposició addicional primera del citat Reial decret llei 31/2021, aquestes modificacions estan condicionades a l’autorització per la Comissió Europea del Mapa d’Ajuts de Finalitat Regional per al període 2022-2027.

11. Actualització del Conveni Econòmic entre l’Estat i la Comunitat Foral de Navarra

La Llei 22/2022, de 19 d’octubre, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2022 i que no hagin finalitzat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei (21 d’octubre de 2022), modifica la Llei 28/1990, de 26 de desembre, per la qual s’aprova el conveni econòmic entre l’Estat i la Comunitat Foral de Navarra, per a actualitzar de 7 a 10 milions la xifra llindar de volum d’operacions que serveix per a delimitar la competència per a l’exacció i la comprovació de l’impost sobre societats, així com la normativa aplicable.

A més, es modifiquen els articles 18 i 23 de la Llei 28/1990, de 26 de desembre, que determinen l’aplicació de la normativa foral de Navarra i la competència inspectora en l’impost sobre societats de la Hisenda Foral, en el cas de contribuents amb domicili fiscal en territori comú que tributin conjuntament a totes dues Administracions i que en l’exercici anterior haguessin realitzat el 75% o més de les seves operacions a Navarra, tret que es tracti d’entitats que formin part d’un grup fiscal, i en aquest cas s’exigeix que totes les entitats del grup estiguin sotmeses a normativa foral de Navarra en règim de tributació individual, en virtut del que es disposa en l’article 27 del Conveni Econòmic, corresponent, en aquest supòsit, la competència inspectora a la Hisenda Foral.

Finalment, s’introdueixen modificacions respecte de l’article 27 de la Llei 28/1990, de 26 de desembre, en matèria de tributació de grups fiscals.

Si necessita qualsevol gestió addicional del departament laboral del Vallès Oriental no dubti en contactar amb els nostres professionals a través del formulari de contacte o del telèfon [+34 93 860 02 69] perquè el puguem ajudar.

logo-footer

Sigamos conectados:      

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies