prestacions accessòries

Els actes realitzats per un administrador d’aquestes característiques poden passar per desapercebuts quan existeix un acord general, no obstant això, poden ser impugnats al·legant falta de legitimació quan hi hagi algun desacord, podent-los declarar nuls.

Com ja sap, la responsabilitat dels administradors s’estén “l’administrador de fet” (qui exerceix com a tal sense haver estat nomenat formalment -o havent caducat el seu càrrec- o dona instruccions a l’administrador nomenat oficialment), però cal poder demostrar que ho és.

El Tribunal Suprem entén per administradors de fet als qui, sense ostentar formalment el nomenament d’administrador i altres requisits exigibles, exerceixen la funció com si estiguessin legitimats prescindint d’aquestes formalitats.

Exclou d’aquesta definició a les persones que actuen regularment per mandat dels administradors o com a gestors d’aquests, perquè la característica de l’administrador de fet no és la realització material de determinades funcions, sinó l’actuació en la condició d’administrador amb inobservança de les formalitats mínimes que la Llei o els estatuts exigeixen per a adquirir aquesta condició.

Tampoc s’ha de confondre amb la figura dels apoderats. Els apoderats són persones nomenades unilateralment per la societat perquè actuïn en nom seu. Es caracteritzen per ser nomenats mitjançant escriptura pública i durant un determinat període de temps o per a unes determinades actuacions, tot això figurarà en el poder, que és revocable en determinades condicions i circumstàncies. Així, no s’ha de confondre i englobar-ho dins de la definició d’administrador de fet, existint una jurisprudència àmplia que els diferencia.

Pot tractar-se d’administrador ocult, que dicta les instruccions als administradors de dret de com procedir, o d’un administrador notori, que actua i es reconeix com a tal, però sense donar compliment als procediments per a un correcte nomenament.

L’existència d’aquesta figura no és estranya, ja que a vegades per facilitar i apressar els tràmits a realitzar se suprimeix el compliment de les normes estatutàries, i la societat queda conforme amb l’administrador de fet.

Els actes duts a terme per un administrador d’aquestes característiques poden passar per desapercebuts quan existeix un acord general, no obstant això, poden ser impugnats al·legant falta de legitimació quan hi hagi algun desacord, podent-los declarar nuls.

En addició, malgrat no tractar-se de veritables administradors de dret, tenen la seva mateixa responsabilitat, així ho estableix l’article 263.3 de la Llei de societats de capital.

Existeixen múltiples condemnes a administradors de fet a responsabilitat solidària amb la mercantil, com si es tractés d’administradors de dret. Abundant jurisprudència ha posat els seus esforços a determinar si la responsabilitat solidària afectava aquestes persones o no, atenent les seves funcions i característiques per a determinar si es podrien considerar administradors de fet o no. També en cas de demandes per administració lesiva.

En síntesi, encara que a vegades resulti més ràpid i senzill a curt termini la via del fet no és recomanable deixar de costat la via del dret, ja que la seva inobservança pot comportar problemes a mitjà i llarg termini, sobretot quan sorgeixen discrepàncies entre les diferents persones a qui les uneix un vincle jurídic.

No és excepció és això el nomenament d’administradors en les societats.

Si necessita qualsevol gestió addicional del departament jurídic de Barcelona no dubti en contactar amb els nostres professionals a través del formulari de contacte o del telèfon [+34 93 860 02 69].

logo-footer

Sigamos conectados:      

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies