En una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de 12 de juliol de 2018, s’ha dictaminat que la reclamació d’una herència no prescriu quan el llegat és només diners, d’acord amb el Codi Civil català.
En concret, el TSJC ha condemnat a la Generalitat de Catalunya a pagar 6.473 euros al nebot d’una dona que va morir el 1991 i que va reclamar judicialment l’herència 23 anys després de la seva mort. Fins ara, els diners es trobaven en propietat de l’administració catalana, ja que la morta no va deixar testament a favor de cap familiar. El 1999, vuit anys després del decés, es va declarar a la Generalitat hereva dels béns de la difunta.
En aquesta sentència s’obliga a la Generalitat a retornar els diners que va percebre, en ser declarada hereva universal abintestada (sense testament), quantitat que en la seva majoria va destinar a subvencions públiques.
El nebot de la morta va reclamar la seva herència a la Generalitat 10 anys més tard, però l’Audiència de Barcelona la hi va denegar, en entendre que s’havia produït usucapió, figura legal que permet adquirir la propietat d’un bé transcorregut un temps determinat, que en el cas de Catalunya és de 20 anys per als béns immobles i 3 per als mobles. L’administració catalana va al·legar en aquest cas la figura de la “usucapió” que segons el Codi Civil català indica que com que no ha estat reclamada la quantitat en el termini de tres anys, queda en la seva propietat. En el cas del Codi Civil comú, el termini és de 6 anys.
Atenció. La usucapió és una manera d’adquirir la propietat d’un bé o dret, el pressupòsit del qual és la possessió i el transcurs del temps, amb les condicions fixades en la llei. Aquesta figura, es fonamenta en la necessitat de dotar de fixació jurídica a situacions de fet mantingudes durant un cert temps i consolida la posició del posseïdor que el transforma en propietari o titular. A Catalunya és de 20 anys per als béns immobles, i de 3 anys, per als béns mobles.
No obstant això, el TSJC ha revocat la sentència de l’Audiència de Barcelona, en aplicació de l’article 337 del Codi Civil català, que estableix que els béns mobles fungibles -dels quals no pot fer-se ús sense que es consumeixin, com els diners- no tenen la consideració legal de bé susceptible de possessió mitjançant la figura d’usucapió. En concret assenyala, que els diners no es poden usucapir atès que no són susceptible de ser posseïts en concepte de propietari i de manera ininterrompuda.
Atenció. Els diners no es poden usucapir, ja que no són susceptibles de ser posseïts en concepte d’amo i en forma ininterrompuda, requisits necessaris perquè operi la possessió per usucapir. Els diners no poden ser posseïts jurídicament, encara que físicament ho siguin. Tenen naturalesa fungible i un aspecte immaterial, aliè a la possessió com a tinença.