Entre els fenòmens socials que ha provocat l’actual crisi econòmica es troba el que generalment es coneix com el “moviment okupa”. Com deu saber, actualment són molts els problemes generats com a conseqüència del fenomen de l’ocupació il·legal d’habitatges (els anomenats “okupes”), una realitat que genera preocupació en tota la societat i que ha crescut exponencialment amb motiu de la crisi econòmica.

Doncs bé, la nostra legislació processal no disposava d’instruments ràpids i eficaços perquè el propietari pogués recuperar la possessió del seu habitatge davant una ocupació il·legal.

Fins ara, la recuperació immediata de l’habitatge pel propietari o titular d’altres drets legítims de possessió d’habitatges no és senzilla en la via civil, ja que la Llei assenyala que «En cap cas pot adquirir-se violentament la possessió mentre existeixi un posseïdor que s’hi oposi. El qui es cregui amb acció o dret de privar a un altre de la tinença d’una cosa, sempre que el tenidor resisteixi el lliurament, haurà de sol·licitar l’auxili de l’Autoritat competent». Actualment els drets reconeguts pel Codi Civil poden exercitar-se per mitjà del judici verbal, però el camí conegut com a «desnonament per precari» planteja dificultats atès que en els supòsits d’ocupació il·legal no existeix tal precari, ja que no hi ha ni un ús tolerat pel propietari.

Per tot això, davant la demanda creixent de respostes àgils i eficaces sense haver de recórrer a les penals, es planteja aquesta reforma en la qual s’adequa i actualitza el tradicional interdicte de recobrar la possessió per a una recuperació immediata de l’habitatge ocupat il·legalment.

Amb aquest canvi normatiu, s’acceleren els terminis per fer fora els okupes  il·legals. Fins ara, podia allargar-se fins a dos anys i, en canvi, ara es podrà culminar el desnonament en dos mesos. La llei deixa fora a les entitats financeres, promotores i fonts voltor.

Noves mesures

Amb la finalitat d’accelerar el procés per agilitar la fi de l’ocupació il·legal d’un habitatge en determinats supòsits de propietat s’impulsen les següents mesures:

• La reforma modifica el judici verbal possessori articulant un procediment destinat a recuperar de forma immediata la possessió d’un bé immoble destinat a habitatge que ha estat ocupat il·legalment (ocupació ni consentida ni tolerada) i restituir-la al seu legítim posseïdor, però amb un àmbit d’aplicació limitat:

  • Subjectivament, a la persona física que sigui propietària o posseïdora legítima per un altre títol, les entitats sense ànim de lucre amb dret a posseir-la i les entitats públiques propietàries o posseïdores legítimes d’habitatge social. Queden fora els supòsits en què el posseïdor desposseït sigui una persona jurídica en la qual no concorri la nota d’absència de lucre.
  • Objectivament, a immobles que tinguin la consideració d’habitatge, sense distinció que es tracti d’habitatge habitual o de segon habitatge, però excloent locals de negoci.

• El procés segueix la tramitació del judici verbal, amb les següents especialitats:

    • Amb la demanda s’haurà d’acompanyar el títol en el qual el reclamant fonamenti el seu dret a posseir.
    • La demanda tot i que es desconegui l’autor del fet del desposseiment podrà dirigir-se genèricament contra els desconeguts ocupants de l’habitatge, sense perjudici de la notificació que se’n realitzi a qui en concret es trobés en l’immoble al moment de dur a terme aquesta notificació i qui realitzi l’acte de comunicació podrà anar acompanyat dels agents de l’autoritat.
    • El demandant pot sol·licitar amb la demanda l’immediat lliurament de la possessió de l’habitatge, obrint-se un tràmit incidental. En el decret d’admissió es requerirà als ocupants perquè aportin en el termini de cinc dies títol que justifiqui la seva situació possessòria. Si no s’aporta justificant suficient el tribunal ordenarà mitjançant interlocutòria l’immediat lliurament de la possessió de l’habitatge al demandant, sempre que el títol que s’hagués acompanyat a la demanda fos suficient per a l’acreditació del seu dret a posseir i sense que contra la interlocutòria que decideixi sobre l’incident s’hi pugui presentar recurs, portant-se a efecte contra qualsevol dels ocupants que es trobessin en aquell moment en l’habitatge.
    • En la mateixa resolució en què s’acordi el lliurament de la possessió de l’habitatge al demandant i el desallotjament dels ocupants, s’ordenarà comunicar tal circumstància, sempre que s’hagués atorgat el consentiment pels interessats, als serveis públics competents en matèria de política social, perquè, en el termini de set dies, puguin adoptar les mesures de protecció que si de cas fossin procedents.
    • Si el demandat o demandats no contestessin a la demanda en el termini legalment previst, es procedirà immediatament a dictar sentència. L’oposició del demandat podrà fundar-se exclusivament en l’existència de títol suficient enfront de l’actor per posseir l’habitatge o en la falta de títol per part de l’actor. La sentència estimatòria de la pretensió permetrà la seva execució, prèvia sol·licitud del demandant, sense necessitat que transcorri el termini de vint dies previst en la Llei.
logo-footer

Sigamos conectados:      

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies