El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat incompatible amb el Dret Europeu la limitació temporal imposada pel Tribunal Suprem a l’eficàcia de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl. Caldrà veure cada cas i estudiar les condicions de cada hipoteca per determinar la devolució. Els afectats podran iniciar, si escau, un procediment a través de la via judicial que desemboqui en la devolució amb retroactivitat (des de l’inici de la hipoteca) de la totalitat de les quantitats cobrades de més per la clàusula sòl.
Amb data del 21 de desembre del 2016 s’ha publicat una notícia esperada per tots, i d’enorme importància, tant per als usuaris afectats per les clàusules sòl com per a la banca. I és que, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fallat en contra de la banca i ha dictaminat establir la retroactivitat total en la devolució de les clàusules sòl opaques dels contractes hipotecaris. Una garrotada per a les entitats bancàries espanyoles, que hauran de fer front al pagament del cobrat per les clàusules sòl.
Recordem que les clàusules sòl constitueixen un mecanisme utilitzat en els contractes de préstec hipotecari a interès variable en virtut de les quals les entitats financeres es posen a salvaguarda de les possibles fluctuacions a la baixa dels índexs de referència (generalment Euribor) al fet que estan vinculats els préstecs concedits als seus clients.
D’aquesta manera, l’entitat financera estableix un límit mínim de diversos punts percentuals, més enllà del qual no pot haver-hi fluctuacions, de manera que per més que descendeixi el tipus d’interès, no hi ha repercussió, més enllà d’aquest límit mínim (sòl), en la quantitat que el client ha d’abonar mensualment a l’entitat financera.
El que va dir el Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem va tenir l’oportunitat de pronunciar-se mitjançant la Sentència del 9 de maig del 2013, en la qual va considerar abusives les clàusules sòl en entendre que els consumidors no havien estat degudament informats respecte a la repercussió econòmica i jurídica que produïen aquestes clàusules. Però la data que va fixar en la sentència, el 9 de maig de 2013, era el dia màxim fins al qual els bancs havien de retornar els diners. Cap dia anterior, la qual cosa perjudicava els qui van adquirir hipoteques entre aquesta data i el 2009, quan es van començar a aplicar les condicions. El TJUE havia de decidir si la retroactivitat era total o si es quedava fins a la data fixada.
El que diu el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)
El TJUE nega que es pugui aplicar una retroactivitat limitada en el temps per ser “incompleta i insuficient”. A més d’incomplir la normativa comunitària. És a dir, s’haurà de pagar als afectats des de l’inici de cada contracte hipotecari que incloïa aquest tipus de clàusules, no només des del 9 de maig de 2013, data de la primera sentència del Tribunal Suprem espanyol que declarava nul·les les clàusules de BBVA, Abanca i Cajamar. Molts d’aquests requisits abusius es van començar a posar en funcionament al novembre del 2009.
Conseqüències
Aquesta sentència del TJUE pot obligar les entitats a retornar tot el cobrat a l’excés des del principi quan un Tribunal dicti que una clàusula sòl és nul·la per abusiva o poc transparent.
Atenció. Fa falta que siguin declarades nul·les per sentència ferma cas per cas. Fins avui hi ha multitud de sentències en primera i segona instància que les declaren nul·les, però les entitats solen recórrer-les i han d’arribar al Suprem, que es pronunciarà com en els casos de BBVA, Abanca, Cajamar o, posteriorment, les antigues Cajasur i Caja Segovia.
El Tribunal de Justícia aclareix que incumbeix al jutge nacional, purament i simple, deixar sense aplicació la clàusula abusiva, de tal manera que es consideri que aquesta clàusula no ha existit mai i que, d’aquesta manera, no produeixi efectes vinculants per al consumidor. La declaració judicial del caràcter abusiu d’una clàusula ha de tenir com a conseqüència el restabliment de la situació en la qual es trobaria el consumidor de no haver existit aquesta clàusula.
Atenció. L’únic límit que a partir d’ara tindran els reclamants, quant a la restitució de quantitats indegudament cobrades en aplicació de clàusula sòl nul·la, vindrà determinat pels diferents terminis de prescripció que estableix la legislació espanyola.
La sentència no indica als tribunals espanyols com hauran de produir-se aquestes devolucions, sinó que insta als òrgans a establir els mecanismes pertinents (sempre que es respecti el dret de la Unió). Per això, recomanem als afectats al fet que iniciïn un procediment a través de la via judicial, com a camí que desemboqui en la devolució amb retroactivitat de la totalitat de les quantitats cobrades de més per la clàusula sòl.
No obstant això, els mantindrem informats de les repercussions que més endavant es vagin coneixent sobre l’abast d’aquesta Sentència del TJUE en relació amb els afectats per la nul·litat de les clàusules sòl.
Es poden posar en contacte amb FusterGüell per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
Write a comment: