L’informem que el Tribunal Constitucional, en Sentència de l’11 de maig de 2017, ha declarat la inconstitucionalitat dels articles 107.1, 107.2 a) i 110.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que disposa que la base imposable de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (l’anomenada “plusvàlua municipal”) es determinarà aplicant al valor del terreny (valor cadastral al moment de la meritació) un percentatge que, al seu torn, és el resultat de multiplicar el coeficient establert per l’Ajuntament pel nombre d’anys de generació de l’increment.
El Tribunal deixa clar que l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana no és, amb caràcter general, contrari a la Constitució Espanyola (CE), en la seva configuració actual. Ho és únicament -conculca el principi de capacitat econòmica, art. 31. 1 de CE- en aquells supòsits en els quals se sotmeten a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, això és, aquelles en què no es produeix un augment del valor del terreny des de l’adquisició fins a la seva transmissió. Cal recordar que el Tribunal Constitucional ja s’havia pronunciat a favor de la inconstitucionalitat en sentit idèntic per als territoris forals de Guipúscoa i Àlaba.
El Tribunal deixa en mans del legislador la tasca de reformar la Llei estatal, fent ús de la llibertat de configuració normativa que li correspon, duent a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l’impost que permetin arbitrar la manera de no sotmetre a tributació les situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
El Tribunal Constitucional, igual que ja fes en les Sentències de 16 de febrer i 1 de març de 2017, relatives a la normativa reguladora de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana als territoris forals de Guipúscoa i Àlaba, sembla validar el mètode de quantificació objectiu actualment vigent de l’impost per a aquelles transmissions d’immobles en les quals s’hagi produït un increment de valor del terreny, sigui quin sigui el seu import.
Per tant, aquells subjectes passius -transmitents en negocis onerosos (compravendes) o adquirents en transmissions lucratives (herències o donacions) que, durant la tinença hagin tingut una pèrdua del valor del terreny, si van presentar autoliquidació i no s’ha produït la prescripció -quatre anys des que va finalitzar el termini voluntari de pagament- podran recuperar l’impost pagat sol·licitant la rectificació de l’autoliquidació i la devolució d’ingressos indeguts. Els que tinguin obert un procediment de revisió, podran aportar la sentència.
És important que es deixi assessorar i analitzar els impostos pagats per aquest concepte respecte de cada transmissió realitzada, a fi de concloure sobre la possibilitat d’aplicació de la sentència i reclamar, si escau, l’import indegudament abonat, i serà recomanable revisar no només les autoliquidacions sinó també aquelles liquidacions fermes que s’haguessin reportat en els últims quatre anys.
