Al BOE de l’11 de març de 2020, s’ha publicat el Reial decret llei 6/2020, de 10 de març, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en l’àmbit econòmic i per a la protecció de la salut pública.
Aquesta norma, que va entrar en vigor el dia 12 de març de 2020, ha establert amb caràcter excepcional que els períodes d’aïllament o contagi dels treballadors a conseqüència del virus COVID-19 tinguin la consideració de situació assimilada a accident de treball a l’efecte de la prestació econòmica per incapacitat temporal del sistema de Seguretat Social.
Aquesta mesura, que es dicta amb caràcter excepcional, es refereix exclusivament a la prestació econòmica d’incapacitat temporal, i és aplicable tant als treballadors per compte d’altri i per compte propi, d’alta en qualsevol dels règims de la Seguretat Social.
És important destacar que aquest canvi de criteri no té efectes retroactius, és a dir, només s’aplicarà a les baixes que es produeixin a partir de l’entrada d’en vigor del Reial decret llei 6/2020, això és, el 12 de març de 2020, no als afectats abans d’aquesta data, als quals se’ls continuarà aplicant la baixa per malaltia comuna, la qual cosa significa que comencen a cobrar la baixa a partir del quart dia, que la prestació és del 65% i que és a càrrec de les empreses els primers 15 dies.
Aquest canvi suposa una millora de la prestació per als treballadors afectats i un alleujament per a les empreses perquè l’administració es fa càrrec de la prestació des de l’endemà de la baixa.
El Reial decret llei 6/2020 també recull la consideració d’excepcional la situació assimilada a accident de treball dels períodes d’aïllament o contagi dels funcionaris públics, amb les mateixes característiques: la durada d’aquesta prestació excepcional estarà determinada pel comunicat de baixa per aïllament i la corresponent alta. Per tenir dret a aquesta prestació el mutualista que es trobi en la data del fet causant en situació d’alta en el corresponent règim especial de la Seguretat Social. La data del fet causant serà aquella en la qual s’acordi l’aïllament o malaltia del mutualista, sense perjudici que el comunicat de baixa s’expedeixi amb posterioritat a aquesta data.
Requisits
Per al cobrament de la prestació de baixa per accident laboral no hi ha un període mínim de cotització, com succeeix per malaltia comuna que requereix 180 dies en els últims 5 anys.
Base reguladora
- La base reguladora de la incapacitat temporal derivada d’accident de treball es constitueix mitjançant la suma dels següents conceptes:
- La base de cotització per la contingència d’accidents de treball i malalties professionals del mes anterior a la baixa, exclòs l’import d’hores extraordinàries.
- La mitjana de la suma de les percepcions per hores extraordinàries dels dotze mesos immediatament anteriors a l’inici de la incapacitat temporal.
Import de la prestació
L’import de la prestació econòmica per incapacitat temporal conseqüència d’accident de treball serà el resultat d’aplicar el 75% a la base reguladora corresponent. El que no aclareix el RDL és si les empreses estan obligades a pagar els complements que tinguin per conveni per a completar aquesta paga fins a percentatges superiors.
Naixement del dret
En aquest supòsit excepcional, la data del fet causant serà la data en la qual s’acordi l’aïllament o malaltia del treballador, sense perjudici que el comunicat de baixa s’expedeixi amb posterioritat a aquesta data.
Durada de la prestació
La durada d’aquesta prestació excepcional vindrà determinada pel comunicat de baixa per aïllament i la corresponent alta.
En la regulació general, la incapacitat temporal conseqüència d’accident de treball té una durada màxima de 365 dies naturals, prorrogables fins a 180 dies més quan es presumeixi que, en el seu decurs, el treballador pugui ser donat d’alta mèdica per curació (art. 169.1.a LGSS).
A l’efecte del període màxim de durada d’aquesta situació d’incapacitat temporal, i de la seva possible pròrroga, es computaran els períodes de recaiguda i d’observació (art. 169.2 LGSS).
Una vegada esgotat el termini de durada de 365 dies, l’INSS, a través dels òrgans competents per avaluar, qualificar i revisar la incapacitat permanent del treballador, serà l’únic competent per reconèixer la situació de pròrroga expressa amb un límit de 180 dies més, o bé per a determinar la iniciació d’un expedient d’incapacitat permanent, o bé per a emetre l’alta mèdica, per curació o per incompareixença injustificada als reconeixements mèdics convocats per l’INSS; i per a emetre una nova baixa mèdica en la situació d’incapacitat temporal produïda per la mateixa patologia o similar, en els 180 dies naturals posteriors a la citada alta mèdica (art. 170.2 LGSS i 1 RD 1430/2009, 11 set.).
Responsables de la prestació
El reconeixement i pagament, per mesos vençuts, de la incapacitat temporal és a càrrec de l’entitat gestora o, en el seu cas, la mútua col·laboradora de la Seguretat Social o empresa autoritzada per col·laborar en la gestió, sense perjudici del pagament delegat del subsidi per les empreses, d’acord amb les normes que regulen la col·laboració obligatòria.
La col·laboració obligatòria consisteix en el pagament per l’empresa als seus treballadors, a càrrec de l’entitat gestora o col·laboradora, de les prestacions econòmiques, i se’n compensarà l’import en la liquidació de les cotitzacions socials que aquella ha d’ingressar. L’empresa comunicarà a l’entitat gestora, a través del Sistema RED, les dades requerides en el comunicat mèdic de baixa.
En els casos d’incapacitat temporal derivada d’accident de treball el responsable del subsidi serà la mútua col·laboradora de la Seguretat Social, l’INSS o l’empresa col·laboradora voluntària (art. 102.1.a) LGSS); i el pagament efectiu de la prestació es realitzarà a través del «pagament delegat» de l’empresa, que deduirà el que hagi abonat al treballador per incapacitat temporal de la liquidació de quotes a la Seguretat Social del mes corresponent.
Tramitació de la prestació
L’emissió del comunicat mèdic de baixa és l’acte que origina la iniciació de les actuacions conduents al reconeixement del dret al subsidi per incapacitat temporal (art. 2.1 RD 625/2014, 18 jul.).
La declaració (i la confirmació) de la baixa mèdica en els processos d’incapacitat temporal, sigui quina sigui la contingència determinant, es formularà en el corresponent comunicat mèdic de baixa (i confirmació) expedit pel metge del servei públic de salut que hagi efectuat el reconeixement del treballador afectat.
En el cas que la causa de la baixa mèdica sigui un accident de treball i el treballador presti serveis en una empresa associada, per a la gestió de la prestació per aquestes contingències, a una MCSS o es tracti d’un treballador per compte propi adherit a una MCSS per a la gestió de la prestació econòmica per incapacitat temporal derivada de les mateixes contingències, o quan es tracti de treballadors assegurats per la seva pròpia empresa, els corresponents comunicats de baixa, de confirmació de la baixa o d’alta seran expedits pels serveis mèdics de la MCSS o es tracti d’un treballador per compte propi adherit a una MCSS o pels serveis mèdics de l’empresa col·laboradora.
El Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social ha dictat instruccions aclaridores relatives al nou procediment de remissió de comunicats dels Serveis Públics de Salut pel coronavirus, conforme al RDL 6/2020.
En aquestes instruccions s’estableix que els comunicats de baixa i alta hauran de ser emesos pels metges del Servei Públic de Salut i no pels facultatius de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social (MCSS), de l’Institut Social de la Marina o de les empreses col·laboradores.
Aquest tipus de baixes temporals tindran una durada d’entre 5 a 30 dies naturals. I com estableix el RD 625/2014, en ser un procés de durada estimada curta, s’emetrà «el comunicat de baixa consignant-hi la data de la revisió mèdica prevista que, en cap cas, excedirà en més de set dies naturals a la data de baixa inicial. En la data de revisió s’estendrà el comunicat d’alta o, en cas de romandre la incapacitat, el comunicat de confirmació de la baixa. Després d’aquest primer comunicat de confirmació, els successius, quan siguin necessaris, no podran emetre’s amb una diferència de més de catorze dies naturals entre si».
És important recordar, i així ho indiquen les Instruccions, que per a l’abonament de la prestació per IT s’ha d’emetre el comunicat de baixa i per a això, cal confirmar, com més aviat millor, l’existència de l’aïllament per part de l’autoritat sanitària competent de cada comunitat autònoma o a qui aquesta autoritzi. Per a l’emissió del comunicat de baixa o la confirmació no és necessari que es personi la persona afectada en el SPS.
Quan es tingui coneixement del període d’aïllament/contagi o de malaltia amb posterioritat al seu inici, s’emetran els comunicats amb caràcter retroactiu.
Incapacitat temporal i desocupació
Quan el treballador es trobi en situació d’incapacitat temporal derivada de contingències professionals i durant la baixa s’extingeixi el seu contracte de treball, continuarà percebent la prestació per incapacitat temporal, en quantia igual a la que tingués reconeguda, fins que s’extingeixi aquesta situació, passant llavors, en el seu cas, a la situació legal de desocupació en el cas que l’extinció s’hagi produït per alguna de les causes previstes en l’art. 267.1 LGSS 2015, i a percebre, si reuneix els requisits necessaris, la corresponent prestació per desocupació sense que, en aquest cas, es pugui descomptar del període de percepció el temps que hagués romàs en situació d’incapacitat temporal després de l’extinció del contracte, o el subsidi per desocupació (art. 283.1 LGSS).
La Seguretat Social va aclarir alguns dubtes sobre la incapacitat temporal per aïllament o contagi pel coronavirus
El passat 26 de febrer, la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS), va adoptar el Criteri 2/2020, per donar resposta a la qüestió d’en quina situació estaven enfront de la Seguretat Social els treballadors aïllats preventivament pel COVID-19 fins al moment en què sigui possible dilucidar si estan o no perjudicats pel virus. La resposta en aquell moment va ser considerar-los com a situació d’incapacitat temporal derivada de malaltia comuna, aplicant-se respecte a totes les situacions d’aïllament preventiu produïdes des de la detecció del virus SARS-CoV-2.
No obstant això, el ritme dels esdeveniments porta a una nova valoració d’aquesta situació per la Seguretat Social dies més tard. En el Criteri 3/2020, de data 9 de març, es determina que a l’efecte de les prestacions de Seguretat Social la malaltia ocasionada pel coronavirus s’haurà de catalogar com a malaltia comuna «tret que es provi que la malaltia s’ha contret amb causa exclusiva en la realització del treball en els termes que assenyala l’article 156 de la Llei General de la Seguretat Social, i en aquest cas serà qualificada d’accident de treball». En aquest nou criteri es determina que la data del fet causant vindrà determinada per la data de l’aïllament, si amb caràcter previ al diagnòstic de la malaltia, s’hi ha estat sotmès.
Al cap de dos dies de la signatura del Criteri 3/2020 es publica al BOE el Reial decret llei 6/2020, de 10 de març, que en el seu article cinquè s’estableix per a treballadors autònoms i per compte d’altri (recordi’s que l’art. 11 del RDL 7/2020 ho fa extensible al personal enquadrat en els règims especials dels funcionaris públics) que els períodes d’aïllament o contagi pel virus es consideraran, amb caràcter excepcional, situació assimilada a accident de treball, exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal, i que s’exigirà per a causar el dret que s’estigui en alta en la data del fet causant, això és, en la data en la qual s’acordi l’aïllament o malaltia del treballador, sense perjudici que el comunicat de baixa s’expedeixi amb posterioritat a aquest dia. Aquesta norma entra en vigor el 12 de març (disp. final segona) i no conté cap disposició transitòria.
Els criteris exposats, adoptats abans de la publicació i entrada en vigor del Reial decret llei 6/2020, no van en la línia del que s’estableix en la norma d’urgència i el contingut de l’article cinquè del reial decret llei ha plantejat dubtes d’aplicació que pretenen resoldre’s, de nou i pel que respecta a l’àmbit estricte de la Seguretat Social, per un nou criteri, el Criteri 4/2020, de 12 de març, que dóna resposta a 3 qüestions:
1a Té efectes retroactius el que s’estableix en l’article cinquè del Reial decret llei 6/2020?
La resposta és sí i els termes els següents:
Per a aquells períodes d’aïllament o contagi que s’hagin produït amb anterioritat al 12 de març (data d’entrada en vigor del RDL 6/2020), l’aplicació del que es disposa en l’article cinquè es produirà de manera retroactiva a la data en la qual s’hagi acordat l’aïllament o diagnosticat el contagi. De manera que la prestació econòmica per incapacitat temporal que s’hagués causat s’haurà de considerar com a situació assimilada a accident de treball.
2a Com s’ha d’entendre que per als períodes d’aïllament o contagi pel COVID-19 l’assimilació a accident de treball es consideri «exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal»?
La resposta de la DGSS, circumscrita a l’àmbit de la Seguretat Social, determina l’abast d’aquesta limitació assenyalant que aquesta consideració no es fa extensible a la prestació d’assistència sanitària, que derivarà de contingència comuna, tret que es provi que la malaltia s’ha contret amb causa exclusiva en la realització del treball en els termes que assenyala l’article 156 de la Llei General de la Seguretat Social, i en aquest cas serà qualificada d’accident de treball.
3a Què succeeix amb els Criteris 2/2020 i 3/2020?
Sobre la base del que es disposa en l’article cinquè del Reial decret llei 6/2020 queden sense efecte.
