La indemnització satisfeta a conseqüència de la resolució anticipada del contracte d’arrendament té per al propietari-arrendador la consideració de millora i no la de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net del capital immobiliari en l’IRPF.

Volem informar-los que de cara a la declaració de l’IRPF, en cas que s’hagi produït la resolució anticipada d’un contracte d’arrendament d’un immoble, que no estigui afecte a l’activitat econòmica, com pot ser un habitatge, pot sorgir el dubte de quin és el tractament que s’ha de donar a la indemnització que correspon en aquests casos de resolució anticipada del contracte.

En aquests casos cal distingir segons que la resolució anticipada del contracte sigui per voluntat de l’arrendador/propietari o de l’arrendatari/inquilí.

Per voluntat de l’arrendador

La indemnització satisfeta a conseqüència de la resolució anticipada del contracte d’arrendament té per al propietari-arrendador la consideració de millora i no la de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net del capital immobiliari.

Per a l’arrendatari que la percep constitueix un guany patrimonial el període de generació del qual serà el que correspongui en funció de l’antiguitat del contracte d’arrendament.

Per voluntat de l’arrendatari

La Llei de l’IRPF defineix els rendiments del capital com la totalitat de les utilitats o contraprestacions, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que provinguin, directament o indirecta, d’elements patrimonials, béns o drets, la titularitat dels quals correspongui al contribuent i no es trobin afectes a activitats econòmiques dutes a terme per aquest.

La Llei també assenyala que en tot cas, s’inclouran com a rendiments del capital:

  • Els provinents dels béns immobles, tant rústics com urbans, que no es trobin afectes a activitats econòmiques dutes a terme pel contribuent.
  • Els que provinguin del capital mobiliari i, en general, de la resta de béns o drets que sigui titular el contribuent, que no es trobin afectes a activitats econòmiques fetes per aquest.

D’altra banda, es considera rendiments del capital immobiliari procedents de la titularitat de béns immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre ells, tots els que es derivin de l’arrendament o de la constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi sobre aquests, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa.

En conseqüència, la indemnització percebuda per l’arrendador a conseqüència de la resolució anticipada i unilateral del contracte d’arrendament per part de l’arrendatari es qualificarà en l’IRPF com a rendiment del capital immobiliari.

Per a l’arrendatari tindria la consideració d’una pèrdua patrimonial.

Quadre resum: tractament de la indemnització per resolució anticipada del contracte
Rescissió anticipada de contracte Arrendador Arrendatari
Voluntat de l’arrendador Indemnització satisfeta: millora Indemnització percebuda: guany patrimonial
Voluntat de l’arrendatari Indemnització percebuda: rendiment de capital immobiliari Indemnització satisfeta: pèrdua patrimonial

Fuente: AEAT

Imputació temporal

Cal recordar que conforme a l’establert en l’article 14.1.a) de la Llei de l’IRPF, les rendes derivades de l’arrendament d’immobles s’imputaran al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor.

Per tant, si per exemple, l’extinció del contracte, mitjançant acord entre les parts, es formalitza el novembre de 2021 pactant-se que el pagament de la citada indemnització es faci el gener de 2022, s’haurà d’imputar la indemnització percebuda en el període impositiu en què va resultar exigible, això és, en el període impositiu 2022.

Es

logo-footer

Sigamos conectados:      

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies