Els administradors d’una societat que siguin socis amb un 25% o més de participació hauran de cotitzar en el règim especial d’autònoms de la Seguretat Social (RETA), i serà l’administrador el qui es farà càrrec a títol personal del pagament de la cotització a la Seguretat Social.
No obstant això, és molt habitual que aquesta quota d’autònoms es carregui en el compte bancari de la societat sense que el soci / administrador procedeixi a la seva restitució.
En aquest cas, quan l’empresa paga aquestes quotes de cotització dels administradors llavors aquest import es considerarà com una retribució en espècie.
En aquest sentit també s’ha pronunciat la DGT en diverses consultes, d’entre les més recents, la de 14 de gener de 2019 CV 0067-19.
Rendiments del treball en espècie
En el règim especial de la Seguretat Social de treballadors per compte propi o autònoms (RETA), en el qual s’integren els qui realitzin les funcions de direcció i gerència que comporten l’acompliment del càrrec d’administrador o conseller, en correspondre l’obligació de cotitzar a aquests últims, el pagament de les corresponents quotes per part de la societat donarà lloc a una retribució del treball més gran.
La Llei de l’IRPF estableix que constitueixen rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a finalitats particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, tot i que no suposi una despesa real per a qui les concedeixi.
Atenció. Quan el pagador de les rendes lliuri al contribuent imports en metàl·lic perquè adquireixi els béns, drets o serveis, la renda tindrà la consideració de dinerària.
Per tant, les quotes del RETA satisfetes per la societat mercantil a l’administrador, tindran la consideració de retribució del treball en espècie, la qual cosa significa l’obligació d’efectuar un ingrés a compte, ingrés que s’afegirà al valor de la renda en espècie, tret que el seu import hagués estat repercutit al perceptor de la renda.
En canvi, si el pagament es realitzés mitjançant lliurament del seu import dinerari al consultant, la seva qualificació seria la de retribució dinerària, per la qual cosa el pagament a compte (la retenció) es trauria d’aquell import.
L’assentament comptable d’aquesta retribució en espècie seria el següent:
(640) Sous i salaris
(640- ) Quota d’autònoms
(640- ) Ingrés a compte s/Quota autònoms (si l’ingrés no se li repercuteix)
A (4751) H.P. Creditor retenció sobre sou
A (4751- ) H.P. Creditor ingrés a compte s/Quota autònoms
A (476) Organismes SS creditora
A (572) Bancs
I el pagament de la quota d’autònoms per l’empresa:
(476) Organismes SS creditora
A (572) bancs
Si es vol ser més precís, en lloc del compte 476 pot utilitzar el compte 460 (bestreta de remuneracions) ja que l’obligació enfront de la Seguretat Social és del soci/administrador i no de l’empresa, que només realitza el pagament per compte d’aquell.
Despesa deduïble
Al seu torn, aquestes quotes del RETA tindran la consideració de despesa deduïble per a la determinació dels rendiments nets del treball, d’acord amb el que es disposa en la LIRPF, que considera com a tals: “Les cotitzacions a la Seguretat Social o a mutualitats generals obligatòries de funcionaris”.
Atenció. En incloure la quota d’autònoms com un rendiment en espècie de l’administrador/soci, la despesa per la quota de la Seguretat Social en el RETA que assumeix l’empresa és deduïble per a l’empresa en l’impost sobre societats com a despesa de personal i deduïble per a l’administrador / soci en l’IRPF com a cotitzacions a la Seguretat Social.